Blog de la comunitat

Totes les publicacions (20)

3701225176?profile=RESIZE_710x

L’alumnat és el centre de l’aprenentatge” és un dels set principis transversals de l’aprenentatge que orienten la creació dels entorns d’aprenentatge del s.XXI. Segons el paradigma educatiu de l’aprenentatge centrat en l’aprenent, els sistemes educatius han de donar una resposta a cada aprenent individual i únic: qui són i què necessiten en cada moment. Tanmateix, cal tenir clar què és i què NO és, què implica i què NO implica el paradigma educatiu de l’aprenentatge centrat en l’aprenent

El document Practitioner’s Lexicon. What is meant by key terminology publicat a Education Reimagined, és un document molt útil a l’hora de definir què és l’aprenentatge centrat en l’aprenent i és per això que he fet una traducció-resum del document, que vull compartir en aquest espai.

3701229940?profile=RESIZE_710x

De l'escola centrada en l'escola es passa a l'escola centrada en l'aprenent.

3701249194?profile=RESIZE_710x

De la rutina es passa a la complexitat.

Hi ha hagut, doncs, un canvi de paradigma: de l’aprenentatge centrat en l’escola a l’aprenentatge centrat en l’aprenent. La pregunta clau del primer és “Com podem fer aquesta escola més eficient i efectiva en la seva tasca d’escolaritzar els infants?”, mentre que el segon s’interroga sobre “Qui és l’aprenent i què pot ajudar cada aprenent en el seu aprenentatge?”. Així, doncs, aquest resum us servirà per copsar les principals diferències entre ambdós paradigmes, quant a: on o amb qui s’esdevé l’aprenentatge; com es fa l’educació; com es defineixen els aprenents; on rau el focus; qui s’adapta; quins són els ritmes i l’assoliment; i com es perceben les excepcions.

També hi trobareu l’explicació a un seguit de supòsits del paradigma: supòsits sobre l’APRENENT, sobre EL SISTEMA EDUCATIU i sobre QUÈ ÉS I QUÈ POT SER L’APRENENTATGE.

Finalment, es defineixen els cinc elements que interactuen en els models educatius d’aprenentatge centrat en l’aprenent: l’agència de l’aprenent; l’aprenentatge social (Socially-embedded learning); les diferències entre “personalitzat”, “rellevant” i “contextualitzat”; l’ampliació d’espais d’aprenentatge; i el model competencial.3701255434?profile=RESIZE_710x

Confiem que aquest resum en català us pugui ser ben útil.

RESUM _PRACTITIONER'S LEXICON. WHAT IS MEANT BY KEY TERMINOLOGY._.pdf

Llegir més...

L'espiral de la transformació educativa

Divendres passat era a Londres amb la Begonya Folch, la Mercè Mas i la Victòria Ibàñez, feia un dia rúfol però no fred, un centenar de persones, sobretot d’escoles d’arreu d’Anglaterra, però també companyes d’altres llocs del món, ens trobàvem en un centre cívic per a compartir la nostra experiència amb l’Espiral d’indagació amb les autores de la metodologia, la Judy Halbert i la Linda Kaser

3649945817?profile=RESIZE_710x

“Els infants es mantenen involucrats -engaged- amb l’aprenentatge a l’escola si el troben interessant, divertit i rellevant” començaven la seva presentació, “és a dir quan els compromet intel·lectualment, emocionalment i socialment”. I continuen, l’espiral esdevé un marc per a la indagació col·laborativa d’equips docents per a millorar l’aprenentatge, tant dels infants com de la pròpia pràctica com a equip de professionals, perquè s’activa amb la pregunta “com els va als nostres aprenents, i com ho sabem?”.

Al llarg d’aquests tres anys d’Escola Nova 21, l’afany per a transformar l’educació als nostres centres ens ha portat a aprofundir sobre perquè eduquem, què i com aprenen els infants a l’escola o els joves a l’institut, i sobretot com orientar el centre cap a una organització que millora de forma continuada i que s’enfoca clarament a l’aprenentatge de tots els seus membres, infants i adults.

El proper dissabte 26 d’octubre tindrem una nova oportunitat per preguntar-nos tots plegats què hem après, perquè és important i quins seran els nostres propers passos en la transformació educativa en què estem immersos i que ja és imparable, a la jornada de cloenda d’Escola Nova 21  “Educació 2030: Transformant el futur” a la Farga de l’Hospitalet. 

Una festa que, com en una espiral, serà alhora un nou punt de sortida per continuar avançant en aquesta transformació educativa! Ens retrobem totes i tots el 26-0!!3649955164?profile=RESIZE_710x

Llegir més...

Obrir l'escola amb vocació culinària!

Obrim altre cop l'escola amb un poema... delicat equilibri entre ritme i significació.

L’escola com una cuina

La cuina de cada casa

conté la seva riquesa:

a cada llar diferent,

especial cada una d’elles!

Olors, colors, sabors....

L’escola és una altra cuina

-més gran- on es convida

a les famílies i infants

a traginar junt amb mestres

al voltant de vius fogons.

Hi trobareu el desig

d’enriquir el receptari

i farcir junts el rebost,

on mai haurà de mancar

tot allò que és necessari.

Clara Borràs 

 

AMISTAT

COMPRENSIÓ

COMPROMÍS

CONSTÀNCIA

COOPERACIÓ

ENTENIMENT

ESFORÇ

HARMONIA

HONESTEDAT

IGUALTAT

PARTICIPACIÓ

PAU

RESPECTE

RESPONSABILITAT

SALUT

TOLERÀNCIA

VOLUNTAT...

 

Llegir més...

Transformació educativa i creences

Amb una aproximació instrumental a la transformació educativa podem canviar comportaments, procediments, rutines i hàbits escolars. Però aquests han de tenir sentit i ser significatius pels que els practiquen. Modificar les conductes no és transformador.

Igualment, cal capacitar les persones perquè s’apropiïn de noves habilitats, estratègies i coneixements que els permetin desenvolupar-se i aportar en aquestes noves “regles de joc”. Cal un creixement professional i personal per a una transformació real.

Les creences són estructures cognitives que connecten les nostres experiències amb els nostres valors. Sovint implícites o inconscients, determinen el significat de les nostres experiències i conformen opinions i judicis. Són realment difícils de canviar.

Cal tenir present que les creences i els valors educatius de cadascú configuren la seva identitat. Per això són el substrat necessari que també cal transformar, a través d’experiències rellevants, converses significatives i processos de llarga durada.

La transformació educativa és com una Matrioska, aquella nina russa de fusta que conte altres nines en el seu interior. Hem d'anar "obrint capses" si volem una transformació real i duradora de la nostra escola.  

 

Llegir més...

Quin és el futur de les xarxes d’Escola Nova 21?

La setmana passada vaig quedar per fer un cafè amb una companya que feia mesos que no veia. En posar-nos al dia de tot plegat, li vaig recordar que el programa Escola Nova 21 finalitza al desembre d’aquest any. “I què es farà a partir d’ara?”.

L’abril de l’any 2016 gairebé mig miler de centres educatius d’arreu de Catalunya responien a la crida per avançar cap a un nou marc de qualitat educativa. El gran volum de centres disposats a repensar l’educació va possibilitar que es creessin 60 xarxes de transformació educativa arreu de Catalunya.

Tres anys després d’aquella crida, s’acosta la darrera trobada de xarxa guiada des del programa Escola Nova 21, arreu de Catalunya excepte a Barcelona ciutat, on el programa Xarxes per al Canvi continuarà més enllà d’aquest curs. En aquesta trobada, es tornarà als fonaments del programa: el marc d’escola avançada, que indica cap a on canviar; i les fases del procés de canvi, que fonamenten de quina manera els centres poden avançar cap al marc d’escola avançada. Però la rellevància del moment supera de llarg els continguts de la trobada. Aquesta serà, per damunt de tot, una trobada de celebració i reconeixement de tota la feina feta.

“Tornar als fonaments del programa” i “celebració” pot portar a interpretar aquesta trobada com un comiat, visió oposada a la que es té des d’Escola Nova 21. Aquests anys de trobades de xarxa han servit per a empoderar els centres individualment, però també com a equip, en forma de xarxa de centres. Serà aquest equip el que, de forma reflexionada i compartida amb tots els seus membres, haurà de prendre una decisió sobre el seu propi futur.

Seria desitjable que les administracions educatives tinguessin un paper clau en el futur de les xarxes, des d’un reconeixement al camí recorregut i al sentit que les xarxes tenen per avançar cap a l’educació que volem per al nostre país. De forma complementària, els centres heu de ser proactius a l’hora de decidir què en voleu fer del vostre equip i què podeu fer per aconseguir-ho. De la mateixa manera que heu agafat les regnes del procés de canvi al vostre centre, també ho podeu fer de l'espai d'aprenentatge col·laboratiu que heu creat amb la resta de centres!

És per això que, durant aquesta darrera trobada guiada pel programa, “tornarem als fonaments” i “celebrarem”. A l’octubre, amb el curs iniciat, serà un bon moment per a què totes les xarxes es tornin a trobar i debatin sobre què volen ser. De ben segur aquest debat que emplacem per a més endavant donarà lloc a xarxes que decidiran dissoldre’s, d’altres que voldran continuar amb un format semblant i algunes que es voldran reinventar. Esperem que, sigui quin sigui aquest mapa, contribueixi a fer avançar el sistema educatiu català en aquesta transformació per a "una educació inclusiva, equitativa i de qualitat", que estableix l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 4 de la UNESCO per al 2030.

Llegir més...

L'Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar, el passat desembre, que cada 24 de gener sigui el Dia Internacional de l'Educació en celebració del paper que l'educació exerceix en la pau i el desenvolupament. Aquest és el primer any, posem-ho al calendari per futurs anys!

Tal com afirma la UNESCO "sense una educació de qualitat, inclusiva i equitativa per a tots i d'oportunitats d'aprenentatge al llarg de tota la vida, els països no aconseguiran assolir la igualtat de gènere ni trencar el cicle de pobresa que deixa endarrerits a milions de nens, joves i adults."

La mateixa unesco publica unes dades sobre la magnitud del problema: en l'actualitat, 262 milions de nens i joves segueixen sense estar escolaritzats, 617 milions de nens i adolescents no poden llegir ni saben les bases del càlcul; menys del 40 per cent de les nenes de l'Àfrica Subsahariana completen els estudis de secundària i uns 4 milions de nens i joves refugiats no poden assistir a l'escola. El dret a l'educació d'aquestes persones es veu afectat i això és inacceptable.

El programa Escola Nova 21 està fortament vinculat als propòsits de la UNESCO i es fonamenta en el document Repensar l’educació que ens esperona a  «replantejar el propòsit de l’educació i l’organització de l’aprenentatge», des d’una «visió holística» que «superi les dicotomies tradicionals entre aspectes cognitius, emocionals i ètics», i alertant-nos del risc de posar tot l’èmfasi «en els resultats dels processos educatius deixant de banda el procés d’aprenentatge».”

El document, com el programa, està inspirat en una visió humanista de l’educació i el desenvolupament, basada en el respecte per la vida i la dignitat humanes, la igualtat de drets, la justícia social, la diversitat cultural, la solidaritat internacional i la responsabilitat compartida per a un futur sostenible. Proposa que considerem l’educació i el coneixement béns comuns mundials per tal de reconciliar el propòsit i l’organització de l’educació com una empresa social col·lectiva en un món complex.

Aprofitem que avui és el Dia internacional de l'Educació i llegim-lo!

Repensar l’educació. Vers un bé comú mundial? (UNESCO, 2015)

 

Llegir més...

Tanquem el curs, ens disposem a gaudir de les vacances, de l’estiu, molts aprofitarem per fer algun viatge, potser a l’estranger o per terres properes, n’hi ha que faran viatges interiors o viatges amunt i avall carregant i descarregant maletes, fins i tot hi haurà algun viatge sense bitllet de tornada... I en tots aquests viatges, esperarem omplir una mica més la motxilla de la nostra vida.

Com hem fet tots plegats en aquest curs que tanquem, hem carregat la motxilla de nous aprenentatges, fruit de converses amb gent d’altres centres a les trobades de xarxa, o bé d’haver provat algun petit canvi a l’escola, o arran de riques sessions de reflexió pedagògica al claustre o de les respostes dels infants a les preguntes de l’espiral.

Foto: Setena trobada de la Xarxa de l'Alt Penedès Sud

Què hem après i perquè és important? Sentim que aprenem i millorem? Quins són els següents passos? Són preguntes que, de la mateixa manera que els les vam fer als infants i joves per a descobrir nous enfocaments per a millorar el seu aprenentatge, també ens les podem fer com a equip de professionals.

L’equip de xarxes del programa hem après sobretot dues coses que volem compartir amb vosaltres. La primera és que, en aquest procés de transformació educativa, que es tracta d’un canvi cultural (del futbol al basquet, passar de cuiners a dietistes, de buscar receptes a crear coneixement col·lectivament) més sobre el “per què” i el “què” que no pas sobre el “com”, la reflexió pedagògica i l’acció per al canvi han d’anar més de bracet.

Hem de poder generar espais per repensar què fem, per retornar al propòsit i a la visió de centre contínuament, alhora que actuem i gestionem el nostre el dia a dia; és allò de recarregar la bateria d’energia mentre fem anar la bicicleta, com en una dinamo. Per això, el curs vinent a les xarxes el repte principal serà incorporar accions de canvi a la reflexió, tendint a l’adopció d’una cultura de millora contínua, basada en provar i prototipar abans d’aplicar grans canvis, per poder aprendre’n.

I la segona cosa que hem après, i que no podem estar d’agrair-vos enormement, és que quan gent motivada i compromesa amb un propòsit comú treballen en xarxa, comparteixen coneixement, inquietuds i reptes, i ho fan amb generositat i curiositat, com ho heu fet tots els centres, l’aprenentatge es multiplica!!

Enhorabona a totes les persones que heu vingut a les trobades, als equips impulsors i claustres, i als dinamitzadors de les xarxes! Esteu fent possible que el viatge per a la transformació educativa ens faci molt més rics en coneixements, experiències, valors i coneixences!! Us compartim un petit vídeo d'agraïment.

 

Llegir més...

L'escola no pot donar l'esquena a la realitat

La finalitat del sistema educatiu és la formació integral de la persona, el que com diu el currículum vigent a Catalunya, comporta “aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per a entendre el món en què estan creixent i que els guiïn en el seu actuar; i posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d’intervenir activament i crítica a la societat”.
Llegir més...

Residències de docents en els centres impulsors!

 

   - Com és que falten mestres a l’escola? 
   - Home, estan fent l’estada en els centres impulsors.
   - No ho tenia present...
   - Doncs van en nom nostre, del tot el centre, per aprendre i reforçar la nostra transformació!

Si aquesta conversa té lloc al teu centre, és que no teniu present que esteu a la mostra d’Escola Nova 21! :)

Vull dir que ja podeu preguntar als membres de l’equip impulsor què és això de les estades en centre, ja que són una part essencial del procés de les residències.

Les residències són una important eina de la transformació. Consten de tres parts: la preparació de la residència (que s’ha concretat en un curs virtual de 10 tasques durant 5 setmanes), l’estada d’un mes en un centre impulsor (amb durades d’una, dues o quatre setmanes) i una fase de transferència al claustre que tindrà lloc a final de curs o en la formació intensiva d’estiu.

Foto: L'Escola El Puig d'Esperraguera acull a docents de l'Esola Proa i l'Institut de Matadepera. Gràcies a tots i a totes! 

Ah, que tot això ja ho saps? Magnífic! Només ho escric per tenir present que està passant, que n’estem molt contents i que és una oportunitat magnífica d’aprenentatge entre escoles. Una experiència basada en la generositat de molts docents i centres que comparteixen la totalitat del seu dia a dia participant en una capacitació immersiva molt potent. Quina sort formar-ne part!

Llegir més...

Al novembre del 2017, fa només 3 mesos, l'editorial de música BOILEAU va posar a la venda aquest suggerent llibre de la Maria Bras-Amorós i en Toni Giménez.

Només pegar-li un cop d'ull, es descobreix que tot plegat va més enllà d'un recull exhaustiu i pràctic de cantarelles, cançons i poesies amb contingut relacionat amb les matemàtiques.

Els pròlegs de la Karen C. Fuson i la Mequè Edo, les paraules inicials dels autors i el capítol dedicat a presentar el marc teòric ens fan adonar que estem davant d'un text que ha d'esdevenir una obra de referència en l'àmbit de la didàctica de les matemàtiques (des de la formació dels nous mestres fins a la reflexió sobre l'aprenentatge i les metodologies a l'aula). Tot plegat en poc més de les primeres 20 pàgines.

El proper diumenge 28 de gener a les 12h del migdia se'n farà la presentació al MMACA.

Palau Mercader, Parc de Can Mercader, Cornellà de Llobregat.

...m'han fet saber que en aquest museu hi ha un rètol que adverteix al públic:

PROHIBIT NO TOCAR!

Llegir més...

Sobre la visió de centre

La visió de centre hauria de ser una imatge vívida i creïble de l’estat futur ideal del nostre centre. Una qüestió fàcil d’enunciar i difícil de crear!

Tanmateix, la força de la visió no radica tant en una concreció molt precisa d’aquest estat, sinó més aviat en un conjunt de propostes compartides que puguin articular les accions i els canvis que volem portar a terme. Una concreció del propòsit, les pràctiques, l’avaluació i l’organització de la nostra escola.

La visió, per descomptat, aterra els valors de la nostra escola, en depèn directament. Uns valors que han de ser majoritàriament compartits i alineats amb les finalitats del sistema educatiu i els currículums, no cal dir-ho. La cultura d’un centre és l’expressió d’un ecosistema de valors, explícits o implícits.

La creació de la visió és una bona eina per abordar els valors i somiar un futur ideal, però no oblidem que la visió sempre és instrumental: és una eina per a la transformació. La visió serveix, doncs, per orientar els canvis i promoure la creació de nous comportaments i noves formes de pensar la nostra escola.

Tinguem present, tanmateix, que la visió no és tan important com la motivació per aconseguir-la. La visió és una referència, però el més decisiu és la força motriu (els experts en diuen driving force), que és la que fa que es produeixi el canvi. Si saps on anar, però no tens benzina... poques transformacions substantives faràs!

Molts centres de la mostra estan treballant en això i és verdaderament apassionant seguir aquests moments de reflexió i debat, de fonamentació i discrepància, de replantejament i acceptació. En aquest sentit, em sento molt afortunat de poder acompanyar aquests moments i n’estic profundament agraït.

Llegir més...

Expectatives

Una expectativa és una anticipació, una previsió del que és més probable que succeeixi. Quan les expectatives no es compleixen, sentim decepció.

A propòsit d’Escola Nova 21 algunes persones em comenten: “Heu generat massa expectatives i no les podreu complir.”

Doncs tot dependrà del lloc on les persones hagin dipositat les seves expectatives. Si les dipositem en allò que faran els altres, tindrem poc control sobre els resultats. Si pensem que Escola Nova 21 -o qualsevol altra iniciativa de transformació educativa- resoldrà els nostres problemes, transformarà el nostre centre o fonamentarà les pràctiques... doncs, estem en una situació de dependència. Segur que sentirem una decepció, tard o d’hora.

A mi em sembla que cal situar les expectatives sobre el que un mateix pot fer o assumir.

Qui tingui expectatives altes sobre el programa, que les tingui sobre el que ell mateix és capaç de fer a partir del que el programa proposa. Si us governeu a vosaltres mateixos no hi ha decepció possible: ajustareu possibilitats a expectatives. Les xarxes locals, els espais de reflexió, el marc d’escola avançada o aquesta xarxa d’intercanvi i acompanyament són eines, no solucions a cap repte o dificultat.

L’èxit de les eines depèn de qui les empunya. Esmoleu-les i segueu arran.

Llegir més...

EL BAMBÚ JAPONÈS

Des de la Xarxa local de Sant Cugat volem compartir aquest conte que ens ha explicat l'escola Turó de Can Mates que plasma la importància del treball que estem fent. De ben segur que donarà fruits!!

Hi ha alguna cosa curiosa que passa amb el bambú japonès i que el converteix en no apte per a impacients. Plantes la llavor, l'adobes i t'ocupes de regar-la   constantment.

Durant els primers mesos no passa res apreciable.

En realitat, no passa res amb la llavor durant els 7 primers anys, de tal manera, que el cultivador inexpert estaria convençut d'haver comprat llavors estèrils.

Malgrat tot, durant el setè any, en un període de 6 setmanes, la planta de bambú creix...més de 30 mestres!

Triga només sis setmanes en créixer?

No! La veritat és que necessita 7 anys per créixer d'aparent inactivitat, aquest bambú genera un complex sistema d'arrels que li permetran sostenir el creixement que vindrà després.

Adaptació conte japonès

Llegir més...

Les nostres diferències són una fortalesa

Les escoles que formem part del programa tenim diferències. Diferents titularitats, diferents contextos socials, diferents projectes educatius de centre, diferents metodologies, equipaments desiguals... No neguem la complexitat, les diferències, les desigualtats.

Però hem decidit voluntàriament treballar plegats per la transformació educativa. No siguem ingenus, però siguem honestos en aquest aliança. Crec fermament que ens fa més forts compartir les fortaleses que confrontar les diferències.

Les 25 escoles impulsores, que bé podem exemplificar una mostra d’aquestes diferències, així ho vam decidir en iniciar aquest camí, ja fa temps, abans que tot es posés en marxa.

Fins i tot vam fer una estada junts, dos dies a l’estiu, i vam posar damunt la taula les nostres diferències. Totes vam coincidir en el desig de compartir i d’aprendre plegats, més enllà de les nostres diferències. Crec que puc dir, en nom de totes, que aquesta aliança ens ha fet escoles més fortes i més sàvies. Naturalment que tenim diferències, però també tenim molts interessos compartits.

Sincerament penso que les escoles sou en aquesta xarxa amb el mateix propòsit compartit: sumar esforços per millorar la qualitat de l'educació que oferim a totes les escoles. Treballem, doncs, per la nostra escola amb les altres escoles, mai contra les altres escoles. En franca col·laboració, en aquest model basat en l’aprenentatge compartit entre els centres que formen les xarxes que estem constituint per tot Catalunya. Si així ho fem, serem imparables. :)

Llegir més...

#escolanova21 és un compromís, no una etiqueta

Formar part d’Escola Nova 21 significa un compromís explícit de cada comunitat educativa de treballar per orientar la seva escola cap a l'horitzó compartit que tots coneixem: un centre caracteritzat pel propòsit de desenvolupar competències per a la vida des d’una visió humanista i de promoure unes pràctiques fonamentades en el que sabem sobre l’aprenentatge, per dir-ho de forma molt sintètica. Molts ja m’haureu sentit repetir els quatre eixos del programa: propòsit, pràctiques, avaluació i organització. :)

Formar part d'Escola Nova 21, doncs, no és un certificat de qualitat, ni una ISO, ni una medalla a posar-se. És una declaració d'intencions i de compromís. I els que en formem part hem de ser els primers a afirmar-ho rotundament, ara que iniciem junts aquest procés compartit entre moltes escoles de Catalunya.

Qui estigui en el programa per acreditar cap altra cosa, simplement, fa un mal ús del programa i del significat de formar part d’Escola Nova 21. No som ni millors ni pitjors escoles per formar-ne part, tot i que molts de nosaltres expressem aquest compromís públicament perquè és una forma de ratificar-lo i de fer saber a tothom que n’estem contents i que anem de veres…

No fem servir, doncs, l’etiqueta #escolanova21 per promoure “el nostre” centre, usem-la per reforçar un moviment transversal. Un moviment de transformació educativa que és molt més gran que cap de nosaltres. Tota confluència, orientada cap a aquest propòsit compartit, ha de ser benvinguda i celebrada pel programa Escola Nova 21.

Llegir més...

Ensenyar, encomanar un desig

De vegades, ensenyar és comunicar. És un discurs savi que oferim als altres. Simplement comptar, compartir, narrar, explicar a un altre que escolta, entén, escriu.

En ocasions, ensenyar és promoure l'aprenentatge d'una pràctica. Consisteix en acompanyar, modelar, mostrar a un altre que fa, imita, practica, crea.

No obstant això, quan una mare o un pare ensenyen a caminar al seu fill, probablement no fan res d'això. L'aprenentatge aleshores no és comunicació, ni és pràctica. Únicament encoratgen al seu fill a moure cap a ells.

Potser la forma més poderosa d'ensenyar sigui mitjançant el contagi d'un desig.

Que tinguem un gran 2017.

Llegir més...

Els BLOGS a 1r i 2n ESO

Bones, us adjunto el link del meu blog: infocee.blogspot.com

On podreu veure vídeos i els blogs dels alumnes, al llarg d'uns quants anys, per compartir  experiències amb vosaltres.

Cada alumne té el seu blog on puja imatges, vídeos, explicacions dels projectes que anem fent a la matèria de Tecnologia (1r)  i Natura (2n)

Màrius Conchillo

CENTRE ESCOLAR EMPORDÀ DE ROSES

Llegir més...

Espai col·lectiu d'aportacions personals dels membres de la xarxa. 

Anna Trabal anirà a Xarxa 20 Sessió 15 Escola Can Clos
Fa una hora
Anna Trabal ha publicat un esdeveniment a #XxCanvi20 Sants - Montjuïc Marina del Port
Fa una hora
Leticia Arrébola Federici i Victoria Eugenia Ibáñez ja són amics!
ahir
Júlia Valls, Maria Vallvé Romeu, Gemma Jove i 2 més, s'han unit a Xarxes de transformació educativa
ahir
Gemma Jove ha actualitzat el seu perfil
Dilluns
Equip EscolaNova21 i Alex Rodriguez Ferrera ja són amics!
Dilluns
Prova per eliminar ara és membre de "Xarxes de transformació educativa".
Divendres
Belén Prieto Juidías i Miriam Vidal Roca s'han unit a Xarxes de transformació educativa
14 de Nov.
Gaudint amb Terra baixa, d'Àngel Guimerà
Eva Carmen Garcia Garcia ha actualitzat el seu perfil
13 de Nov.
Arantxa Framis Mas ha actualitzat la foto del seu perfil
13 de Nov.
Arantxa Framis Mas ha actualitzat el seu perfil
13 de Nov.
Maria Guillén Alarcón, Edgar Martínez, Maria Isabel Pastor Saura i 12 més, s'han unit a Xarxes de transformació educativa
13 de Nov.
Clara Bartra Juan ara és membre de "Xarxes de transformació educativa".
11 de Nov.
Esther Blázquez Puerto ha actualitzat el seu perfil
10 de Nov.
Antonio Castillo ha actualitzat la foto del seu perfil
10 de Nov.
Més...

Creiem que el coneixement s’ha de compartir. Per això fem servir una llicència Creative Commons, llevat que en algun material indiquem el contrari. Us animem a copiar, redistribuir, remesclar o transformar els continguts propis d’aquest web, i només us demanem que difongueu les vostres creacions amb la mateixa llicència oberta i en reconegueu l’autoria i la font.