Blog de la comunitat

Totes les publicacions (14)

Tanquem el curs, ens disposem a gaudir de les vacances, de l’estiu, molts aprofitarem per fer algun viatge, potser a l’estranger o per terres properes, n’hi ha que faran viatges interiors o viatges amunt i avall carregant i descarregant maletes, fins i tot hi haurà algun viatge sense bitllet de tornada... I en tots aquests viatges, esperarem omplir una mica més la motxilla de la nostra vida.

Com hem fet tots plegats en aquest curs que tanquem, hem carregat la motxilla de nous aprenentatges, fruit de converses amb gent d’altres centres a les trobades de xarxa, o bé d’haver provat algun petit canvi a l’escola, o arran de riques sessions de reflexió pedagògica al claustre o de les respostes dels infants a les preguntes de l’espiral.

Foto: Setena trobada de la Xarxa de l'Alt Penedès Sud

Què hem après i perquè és important? Sentim que aprenem i millorem? Quins són els següents passos? Són preguntes que, de la mateixa manera que els les vam fer als infants i joves per a descobrir nous enfocaments per a millorar el seu aprenentatge, també ens les podem fer com a equip de professionals.

L’equip de xarxes del programa hem après sobretot dues coses que volem compartir amb vosaltres. La primera és que, en aquest procés de transformació educativa, que es tracta d’un canvi cultural (del futbol al basquet, passar de cuiners a dietistes, de buscar receptes a crear coneixement col·lectivament) més sobre el “per què” i el “què” que no pas sobre el “com”, la reflexió pedagògica i l’acció per al canvi han d’anar més de bracet.

Hem de poder generar espais per repensar què fem, per retornar al propòsit i a la visió de centre contínuament, alhora que actuem i gestionem el nostre el dia a dia; és allò de recarregar la bateria d’energia mentre fem anar la bicicleta, com en una dinamo. Per això, el curs vinent a les xarxes el repte principal serà incorporar accions de canvi a la reflexió, tendint a l’adopció d’una cultura de millora contínua, basada en provar i prototipar abans d’aplicar grans canvis, per poder aprendre’n.

I la segona cosa que hem après, i que no podem estar d’agrair-vos enormement, és que quan gent motivada i compromesa amb un propòsit comú treballen en xarxa, comparteixen coneixement, inquietuds i reptes, i ho fan amb generositat i curiositat, com ho heu fet tots els centres, l’aprenentatge es multiplica!!

Enhorabona a totes les persones que heu vingut a les trobades, als equips impulsors i claustres, i als dinamitzadors de les xarxes! Esteu fent possible que el viatge per a la transformació educativa ens faci molt més rics en coneixements, experiències, valors i coneixences!! Us compartim un petit vídeo d'agraïment.

 

Llegir més...

L'escola no pot donar l'esquena a la realitat

La finalitat del sistema educatiu és la formació integral de la persona, el que com diu el currículum vigent a Catalunya, comporta “aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per a entendre el món en què estan creixent i que els guiïn en el seu actuar; i posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d’intervenir activament i crítica a la societat”.
Llegir més...

Residències de docents en els centres impulsors!

 

   - Com és que falten mestres a l’escola? 
   - Home, estan fent l’estada en els centres impulsors.
   - No ho tenia present...
   - Doncs van en nom nostre, del tot el centre, per aprendre i reforçar la nostra transformació!

Si aquesta conversa té lloc al teu centre, és que no teniu present que esteu a la mostra d’Escola Nova 21! :)

Vull dir que ja podeu preguntar als membres de l’equip impulsor què és això de les estades en centre, ja que són una part essencial del procés de les residències.

Les residències són una important eina de la transformació. Consten de tres parts: la preparació de la residència (que s’ha concretat en un curs virtual de 10 tasques durant 5 setmanes), l’estada d’un mes en un centre impulsor (amb durades d’una, dues o quatre setmanes) i una fase de transferència al claustre que tindrà lloc a final de curs o en la formació intensiva d’estiu.

Foto: L'Escola El Puig d'Esperraguera acull a docents de l'Esola Proa i l'Institut de Matadepera. Gràcies a tots i a totes! 

Ah, que tot això ja ho saps? Magnífic! Només ho escric per tenir present que està passant, que n’estem molt contents i que és una oportunitat magnífica d’aprenentatge entre escoles. Una experiència basada en la generositat de molts docents i centres que comparteixen la totalitat del seu dia a dia participant en una capacitació immersiva molt potent. Quina sort formar-ne part!

Llegir més...

Al novembre del 2017, fa només 3 mesos, l'editorial de música BOILEAU va posar a la venda aquest suggerent llibre de la Maria Bras-Amorós i en Toni Giménez.

Només pegar-li un cop d'ull, es descobreix que tot plegat va més enllà d'un recull exhaustiu i pràctic de cantarelles, cançons i poesies amb contingut relacionat amb les matemàtiques.

Els pròlegs de la Karen C. Fuson i la Mequè Edo, les paraules inicials dels autors i el capítol dedicat a presentar el marc teòric ens fan adonar que estem davant d'un text que ha d'esdevenir una obra de referència en l'àmbit de la didàctica de les matemàtiques (des de la formació dels nous mestres fins a la reflexió sobre l'aprenentatge i les metodologies a l'aula). Tot plegat en poc més de les primeres 20 pàgines.

El proper diumenge 28 de gener a les 12h del migdia se'n farà la presentació al MMACA.

Palau Mercader, Parc de Can Mercader, Cornellà de Llobregat.

...m'han fet saber que en aquest museu hi ha un rètol que adverteix al públic:

PROHIBIT NO TOCAR!

Llegir més...

Sobre la visió de centre

La visió de centre hauria de ser una imatge vívida i creïble de l’estat futur ideal del nostre centre. Una qüestió fàcil d’enunciar i difícil de crear!

Tanmateix, la força de la visió no radica tant en una concreció molt precisa d’aquest estat, sinó més aviat en un conjunt de propostes compartides que puguin articular les accions i els canvis que volem portar a terme. Una concreció del propòsit, les pràctiques, l’avaluació i l’organització de la nostra escola.

La visió, per descomptat, aterra els valors de la nostra escola, en depèn directament. Uns valors que han de ser majoritàriament compartits i alineats amb les finalitats del sistema educatiu i els currículums, no cal dir-ho. La cultura d’un centre és l’expressió d’un ecosistema de valors, explícits o implícits.

La creació de la visió és una bona eina per abordar els valors i somiar un futur ideal, però no oblidem que la visió sempre és instrumental: és una eina per a la transformació. La visió serveix, doncs, per orientar els canvis i promoure la creació de nous comportaments i noves formes de pensar la nostra escola.

Tinguem present, tanmateix, que la visió no és tan important com la motivació per aconseguir-la. La visió és una referència, però el més decisiu és la força motriu (els experts en diuen driving force), que és la que fa que es produeixi el canvi. Si saps on anar, però no tens benzina... poques transformacions substantives faràs!

Molts centres de la mostra estan treballant en això i és verdaderament apassionant seguir aquests moments de reflexió i debat, de fonamentació i discrepància, de replantejament i acceptació. En aquest sentit, em sento molt afortunat de poder acompanyar aquests moments i n’estic profundament agraït.

Llegir més...

Expectatives

Una expectativa és una anticipació, una previsió del que és més probable que succeeixi. Quan les expectatives no es compleixen, sentim decepció.

A propòsit d’Escola Nova 21 algunes persones em comenten: “Heu generat massa expectatives i no les podreu complir.”

Doncs tot dependrà del lloc on les persones hagin dipositat les seves expectatives. Si les dipositem en allò que faran els altres, tindrem poc control sobre els resultats. Si pensem que Escola Nova 21 -o qualsevol altra iniciativa de transformació educativa- resoldrà els nostres problemes, transformarà el nostre centre o fonamentarà les pràctiques... doncs, estem en una situació de dependència. Segur que sentirem una decepció, tard o d’hora.

A mi em sembla que cal situar les expectatives sobre el que un mateix pot fer o assumir.

Qui tingui expectatives altes sobre el programa, que les tingui sobre el que ell mateix és capaç de fer a partir del que el programa proposa. Si us governeu a vosaltres mateixos no hi ha decepció possible: ajustareu possibilitats a expectatives. Les xarxes locals, els espais de reflexió, el marc d’escola avançada o aquesta xarxa d’intercanvi i acompanyament són eines, no solucions a cap repte o dificultat.

L’èxit de les eines depèn de qui les empunya. Esmoleu-les i segueu arran.

Llegir més...

EL BAMBÚ JAPONÈS

Des de la Xarxa local de Sant Cugat volem compartir aquest conte que ens ha explicat l'escola Turó de Can Mates que plasma la importància del treball que estem fent. De ben segur que donarà fruits!!

Hi ha alguna cosa curiosa que passa amb el bambú japonès i que el converteix en no apte per a impacients. Plantes la llavor, l'adobes i t'ocupes de regar-la   constantment.

Durant els primers mesos no passa res apreciable.

En realitat, no passa res amb la llavor durant els 7 primers anys, de tal manera, que el cultivador inexpert estaria convençut d'haver comprat llavors estèrils.

Malgrat tot, durant el setè any, en un període de 6 setmanes, la planta de bambú creix...més de 30 mestres!

Triga només sis setmanes en créixer?

No! La veritat és que necessita 7 anys per créixer d'aparent inactivitat, aquest bambú genera un complex sistema d'arrels que li permetran sostenir el creixement que vindrà després.

Adaptació conte japonès

Llegir més...

Les nostres diferències són una fortalesa

Les escoles que formem part del programa tenim diferències. Diferents titularitats, diferents contextos socials, diferents projectes educatius de centre, diferents metodologies, equipaments desiguals... No neguem la complexitat, les diferències, les desigualtats.

Però hem decidit voluntàriament treballar plegats per la transformació educativa. No siguem ingenus, però siguem honestos en aquest aliança. Crec fermament que ens fa més forts compartir les fortaleses que confrontar les diferències.

Les 25 escoles impulsores, que bé podem exemplificar una mostra d’aquestes diferències, així ho vam decidir en iniciar aquest camí, ja fa temps, abans que tot es posés en marxa.

Fins i tot vam fer una estada junts, dos dies a l’estiu, i vam posar damunt la taula les nostres diferències. Totes vam coincidir en el desig de compartir i d’aprendre plegats, més enllà de les nostres diferències. Crec que puc dir, en nom de totes, que aquesta aliança ens ha fet escoles més fortes i més sàvies. Naturalment que tenim diferències, però també tenim molts interessos compartits.

Sincerament penso que les escoles sou en aquesta xarxa amb el mateix propòsit compartit: sumar esforços per millorar la qualitat de l'educació que oferim a totes les escoles. Treballem, doncs, per la nostra escola amb les altres escoles, mai contra les altres escoles. En franca col·laboració, en aquest model basat en l’aprenentatge compartit entre els centres que formen les xarxes que estem constituint per tot Catalunya. Si així ho fem, serem imparables. :)

Llegir més...

#escolanova21 és un compromís, no una etiqueta

Formar part d’Escola Nova 21 significa un compromís explícit de cada comunitat educativa de treballar per orientar la seva escola cap a l'horitzó compartit que tots coneixem: un centre caracteritzat pel propòsit de desenvolupar competències per a la vida des d’una visió humanista i de promoure unes pràctiques fonamentades en el que sabem sobre l’aprenentatge, per dir-ho de forma molt sintètica. Molts ja m’haureu sentit repetir els quatre eixos del programa: propòsit, pràctiques, avaluació i organització. :)

Formar part d'Escola Nova 21, doncs, no és un certificat de qualitat, ni una ISO, ni una medalla a posar-se. És una declaració d'intencions i de compromís. I els que en formem part hem de ser els primers a afirmar-ho rotundament, ara que iniciem junts aquest procés compartit entre moltes escoles de Catalunya.

Qui estigui en el programa per acreditar cap altra cosa, simplement, fa un mal ús del programa i del significat de formar part d’Escola Nova 21. No som ni millors ni pitjors escoles per formar-ne part, tot i que molts de nosaltres expressem aquest compromís públicament perquè és una forma de ratificar-lo i de fer saber a tothom que n’estem contents i que anem de veres…

No fem servir, doncs, l’etiqueta #escolanova21 per promoure “el nostre” centre, usem-la per reforçar un moviment transversal. Un moviment de transformació educativa que és molt més gran que cap de nosaltres. Tota confluència, orientada cap a aquest propòsit compartit, ha de ser benvinguda i celebrada pel programa Escola Nova 21.

Llegir més...

Ensenyar, encomanar un desig

De vegades, ensenyar és comunicar. És un discurs savi que oferim als altres. Simplement comptar, compartir, narrar, explicar a un altre que escolta, entén, escriu.

En ocasions, ensenyar és promoure l'aprenentatge d'una pràctica. Consisteix en acompanyar, modelar, mostrar a un altre que fa, imita, practica, crea.

No obstant això, quan una mare o un pare ensenyen a caminar al seu fill, probablement no fan res d'això. L'aprenentatge aleshores no és comunicació, ni és pràctica. Únicament encoratgen al seu fill a moure cap a ells.

Potser la forma més poderosa d'ensenyar sigui mitjançant el contagi d'un desig.

Que tinguem un gran 2017.

Llegir més...

Els BLOGS a 1r i 2n ESO

Bones, us adjunto el link del meu blog: infocee.blogspot.com

On podreu veure vídeos i els blogs dels alumnes, al llarg d'uns quants anys, per compartir  experiències amb vosaltres.

Cada alumne té el seu blog on puja imatges, vídeos, explicacions dels projectes que anem fent a la matèria de Tecnologia (1r)  i Natura (2n)

Màrius Conchillo

CENTRE ESCOLAR EMPORDÀ DE ROSES

Llegir més...

Creiem que el coneixement s’ha de compartir. Per això fem servir una llicència Creative Commons, llevat que en algun material indiquem el contrari. Us animem a copiar, redistribuir, remesclar o transformar els continguts propis d’aquest web, i només us demanem que difongueu les vostres creacions amb la mateixa llicència oberta i en reconegueu l’autoria i la font.