La visió de centre hauria de ser una imatge vívida i creïble de l’estat futur ideal del nostre centre. Una qüestió fàcil d’enunciar i difícil de crear!
Tanmateix, la força de la visió no radica tant en una concreció molt precisa d’aquest estat, sinó més aviat en un conjunt de propostes compartides que puguin articular les accions i els canvis que volem portar a terme. Una concreció del propòsit, les pràctiques, l’avaluació i l’organització de la nostra escola.
La visió, per descomptat, aterra els valors de la nostra escola, en depèn directament. Uns valors que han de ser majoritàriament compartits i alineats amb les finalitats del sistema educatiu i els currículums, no cal dir-ho. La cultura d’un centre és l’expressió d’un ecosistema de valors, explícits o implícits.
La creació de la visió és una bona eina per abordar els valors i somiar un futur ideal, però no oblidem que la visió sempre és instrumental: és una eina per a la transformació. La visió serveix, doncs, per orientar els canvis i promoure la creació de nous comportaments i noves formes de pensar la nostra escola.
Tinguem present, tanmateix, que la visió no és tan important com la motivació per aconseguir-la. La visió és una referència, però el més decisiu és la força motriu (els experts en diuen driving force), que és la que fa que es produeixi el canvi. Si saps on anar, però no tens benzina... poques transformacions substantives faràs!
Molts centres de la mostra estan treballant en això i és verdaderament apassionant seguir aquests moments de reflexió i debat, de fonamentació i discrepància, de replantejament i acceptació. En aquest sentit, em sento molt afortunat de poder acompanyar aquests moments i n’estic profundament agraït.
Comentaris