El marc d’escola avançada: l’horitzó comú de canvi

“No havia esta mai tan urgent replantejar el propòsit de l’educació i l’organització de l’aprenentatge.”

Repensar l’educació, UNESCO, 2015

El canvi que proposem

La voluntat de canvi cap a la millora del sistema educatiu és antiga, i en molts centres educatius s’ha avançat en aquesta direcció gràcies a la voluntat d’educadors compromesos a millorar les experiències d’aprenentatge dels infants i joves. No obstant, és molt difícil defugir les inèrcies d’un sistema educatiu que va ser dissenyat per a un propòsit transmissor.

Per això, hem sintetitzat els elements bàsics que hauria de tenir tota escola orientada vers un horitzó comú, que anomenem “marc d’escola avançada” i que serveix de referència per a tots els centres educatius compromesos amb la transformació educativa, possibilitant incidir en totes les peces interconnectades del centre educatiu.

 Representem el marc en forma d’“horitzó” per emfasitzar el fet que no és un destí fix on volem arribar i quedar-nos-hi, sinó que serveix per orientar un procés continu de reflexió i millora en què participem totes les persones de la comunitat educativa.

L’objectiu que ens proposem és crear un sistema equitatiu i de qualitat en què tot infant, en tot centre educatiu, trobi experiències d’aprenentatge rellevants, gratificants i empoderadores. Aquestes experiències milloraran la seva expectativa vital en dignitat, capacitat i benestar, alhora que revertiran en una societat més cohesionada i capaç de donar resposta als reptes globals, formada per ciutadanes i ciutadans lliures i responsables. 

El marc d’escola avançada

El marc d’escola avançada agrupa quatre eixos interconnectats que, en el seu conjunt, descriuen l’horitzó comú de canvi per als centres educatius compromesos amb la transformació de l’escola:  

És important reconèixer que aquests quatre eixos són interdependents. És a dir, canviar un eix sense canviar-los tots no ens porta a la transformació educativa que busquem.

També cal adonar-se que els quatre eixos no tenen la mateixa rellevància. El propòsit de l’escola és l’eix principal i fonamenta els altres tres eixos: les pràctiques d’aprenentatge, l’avaluació i l’organització, que estan al servei de l’assoliment del propòsit educatiu.

Propòsit dirigit a desenvolupar competències per a la vida

Quan parlem de l’escola que volem, sempre ens hem de preguntar: “Què ha d’aportar l’escola a la vida d’una persona? Quin és el valor afegit de l’escola?” Aquesta reflexió és fonamental per engegar el procés de re-imaginar els nostres centres i el nostre sistema educatiu. Per això, l’eix “Propòsit” condiciona tots els altres eixos del marc. Respon a l’objectiu i als reptes fonamentals de l’educació a la nostra societat i en el context del centre.

Aquesta reflexió ens porta a centrar el propòsit de l'escola en el desenvolupament de competències per a la vida, articulant a través seu l’adquisició de les diverses tipologies de coneixements: informacions, conceptes, habilitats, actituds i valors, per poder donar resposta als reptes individuals i col·lectius.

Les competències per a la vida, avui, han de tenir en compte dos grans factors:

  • Un món globalitzat, definit per la seva complexitat i interdependència, i els reptes globals que comporta: el desenvolupament sostenible, la pobresa i la inequitat, els grans moviments de població, la intolerància i la violència, i la desigualtat de gènere;

  • El canvi tecnològic exponencial, que està transformant les nostres realitats personals, en la nostra interacció amb els altres, en els entorns professionals i en les preses de decisions com a ciutadans.

Els factors que caracteritzen el món d’avui requereixen competències com la capacitat d’analitzar i relacionar conceptes, de resoldre problemes complexos, el pensament crític i la creativitat.

El propòsit integra els quatre pilars de l'aprenentatge proposats per la UNESCO, que han de tenir el mateix pes en l’acció educativa (UNESCO, 1996, 2015):

  • Aprendre a ser: desenvolupar capacitats auto-analítiques i socials que permetin que les persones assumeixin les responsabilitats vinculades a la llibertat, així com desplegar de manera integral el seu màxim potencial psico-social, afectiu i físic.

  • Aprendre a conèixer: desenvolupar les eines cognitives necessàries per a comprendre millor el món i les seves complexitats, i per proporcionar una base apropiada i adequada per a l'aprenentatge futur.

  • Aprendre a fer: desenvolupar les habilitats que permetin a les persones participar efectivament en la societat del coneixement, la qual cosa també suposa saber afrontar situacions complexes i treballar en equip.

  • Aprendre a conviure: desenvolupar les actituds i valors que fonamenten els drets humans, la igualtat de gènere, els principis democràtics, el respecte i l'entesa intercultural, el desenvolupament sostenible, l’equitat i la pau a tots els nivells de la societat i de les relacions humanes, perquè les persones i les societats puguin conviure harmònicament.

En el context dels reptes socials actuals, hi ha el risc que perdin importància els pilars d’aprendre a ser i d’aprendre a conviure, que es refereixen a la funció socialitzadora de l’educació i als quals cal donar la rellevància que pertoca (UNESCO, 2015).

El propòsit plantejat pel marc d’escola avançada reflecteix la convicció que una educació actualitzada és aquella que integra els quatre pilars de manera equilibrada, esdevenint el principal instrument per construir la societat inclusiva, equitativa i pròspera que volem.

Pràctiques d’aprenentatge basades en el coneixement existent de com les persones aprenen

Per a desenvolupar competències per a la vida, cal emprar pràctiques d’aprenentatge que es fonamentin en la recerca sobre com aprenem les persones. Aquestes pràctiques integren de manera holística els set principis de l’aprenentatge. És important visualitzar que aquests set principis funcionen en un conjunt: no són metodologies directament aplicables, sinó que el conjunt dels 7 principis ha de definir la pràctica educativa de manera constant i transversal (OCDE, UNESCO, UNICEF, 2016; OCDE, 2012).

  1. La persona és el centre de l’aprenentatge
    L’entorn d’aprenentatge reconeix que les persones que aprenen en són les protagonistes, n’estimula el compromís actiu i les ajuda a comprendre la seva pròpia activitat d’aprenentatge.

  2. L’aprenentatge és de naturalesa social
    L’entorn d’aprenentatge es fonamenta en la naturalesa social del procés d’aprendre i fomenta activament l’aprenentatge cooperatiu ben organitzat.

  3. Les emocions són part integral de l’aprenentatge
    En l’entorn d’aprenentatge és fonamental que els docents tinguin en compte el paper clau que tenen les emocions en tota acció d’aprenentatge i que estiguin en sintonia amb les motivacions dels alumnes.

  4. L’aprenentatge ha de tenir en compte les diferències individuals
    L’entorn d’aprenentatge ha de contemplar les diferències individuals entre les persones, inclòs el seu coneixement previ.

  5. L’esforç de tot l’alumnat és clau per a l’aprenentatge
    L’entorn d’aprenentatge ha de dissenyar programes que, des del vincle emocional, promoguin l’esforç i afany de superació de tots, però sense sobrecàrrega excessiva, avorriment o por.

  6. L’avaluació continuada afavoreix l’aprenentatge
    L’entorn d’aprenentatge ha d’operar amb expectatives clares i aplicar estratègies d’avaluació coherents. Cal insistir molt en la funció formativa de l’avaluació, per tal que contribueixi a un millor aprenentatge.

  7. Aprendre és construir connexions horitzontals
    L’entorn d’aprenentatge promou la connectivitat horitzontal entre disciplines i llenguatges i també amb la comunitat i el món en general.

Avaluació competencial i global

L'avaluació esdevé una eina fonamental per a garantir que les pràctiques d’aprenentatge desenvolupen efectivament totes les competències que estableix el propòsit educatiu. És també un instrument clau per a millorar sistemes, processos i experiències d'aprenentatge en el seu conjunt. L’avaluació formativa, que permet regular els aprenentatges, i l’avaluació sumativa, que permet establir què s’ha après, han de centrar-se en el desenvolupament de les competències per a la vida i, alhora, ha d’abordar holísticament el procés d’aprenentatge i creixement de la persona, incloent les dimensions cognitiva, emocional i ètica. 

Aquest enfocament global de l’avaluació és imprescindible per poder mesurar el desenvolupament competencial, especialment el de les competències transversals. Per això, l’avaluació no es pot basar en els resultats d’una matèria aïllada o de diverses combinades -- quan no hi ha treball globalitzat; sinó en el desenvolupament global de la persona.

D’altra banda, la tendència a centrar-se en els resultats dels processos educatius fa que es deixi de banda el procés d’aprenentatge i, amb ell, l’assoliment de competències i adquisició de coneixements més difícils de mesurar però que són fonamentals per al desenvolupament individual i social (UNESCO, 2015).

Organització autònoma i oberta, capaç d’autoreflexionar i actualitzar-se

L'escola ha de ser versàtil i reflexiva, capaç d’actualitzar-se i de prendre decisions basades en l'evidència. Així, el seu propòsit educatiu i les seves pràctiques d’aprenentatge es despleguen en un entorn organitzatiu que és capaç de (OCDE, 2015): 

  1. Innovar el desenvolupament de les quatre peces clau de cada centre: els infants i joves, els docents, els recursos i els objectius d’aprenentatge. Aquesta innovació inclou elements com el perfil de docents, l’us de recursos d’aprenentatge i la reconceptualització de continguts en el marc de desenvolupar les competències. També inclou dinàmiques com són el perfil i mida de grups d’infants i joves, els horaris, equips de docents, i les aproximacions pedagògiques.

  2. Convertir-se en organitzacions que aprenen, amb un fort lideratge d'aprenentatge basat en visió, estratègies i disseny informats per l'evidència; i

  3. Obrir-se i interrelacionar amb l’entorn per crear sinergies i millorar el capital professional, social i cultural: amb les famílies i les comunitats, les associacions i institucions culturals de l’entorn, la universitat, l’entorn productiu i, especialment, altres centres educatius i entorns d'aprenentatge.

Has de ser membre de Transformació educativa per afegir comentaris!

Join Transformació educativa

Els comentaris estan tancats

Document teòric

Us podeu descarregar aquest contingut en PDF:

Creiem que el coneixement s’ha de compartir. Per això fem servir una llicència Creative Commons, llevat que en algun material indiquem el contrari. Us animem a copiar, redistribuir, remesclar o transformar els continguts propis d’aquest web, i només us demanem que difongueu les vostres creacions amb la mateixa llicència oberta i en reconegueu l’autoria i la font.