Totes les publicacions (9)

Ordenar per
Resum en vídeo del primer diàleg socràtic a les Xarxes per al canvi, el 3 de novembre de 2017, a l'Escola Cooperativa Guinardó. El focus del diàleg és l'estudi de cas de l'escola canadenca Evelyn Dickson Elementary. Facilitadora de la sessió: Begonya Folch Vídeo: Boris Mir
Llegir més...

Sessió 19 -plenària de Xarxes per al Canvi

 
Arribem ja al final de la primera etapa del programa Xarxes per al Canvi.
 
Hem fet un bon recorregut gràcies a la motivació i a la dedicació que tothom hi ha abocat i us n'agraïm, fermament, el compromís pres per avançar en la transformació educativa de la ciutat.
 
Us compartim els vídeos de la sessió 19 - plenària de Xarxes per al canvi que va tenir lloc el dilluns dia 6 de juliol. 
Si ho preferiu, també podeu visionar la gravació completa de la sessió > https://youtu.be/1MW7M-edZxc
 
 
Volem encoratjar-vos a seguir fent xarxa orientant-nos pel propòsit d'aprendre des dels valors que han d'impulsar tota societat que es vulgui dir democràtica.
 
Us desitgem que passeu unes bones i merescudes vacances i ens retrobem al setembre.!
 
Salutacions!
 
 
Llegir més...

La 55a Escola d’Estiu de Rosa Sensat: Educar en temps de revoltes, tindrà lloc del dilluns 6 a divendres 10 de juliol i constarà de 14 propostes formatives de 15 hores cadascuna, repartides en dos torns de matí i de tarda. Totes elles han estat creades i dissenyades en equip  i pensades per a totes les etapes educatives. Uns espais de reflexió i d’inspiració per millorar i (re)evolucionar  la  pràctica educativa.

La majoria de les propostes s’han teixit al voltant del que hem anomenat eixos transversals: 

  1. La força dels equips. Aprendre amb els altres per construir noves solidaritats;
  2. Despatriarcalitzar l’educació
  3. Escola i emergència climàtica.

El programa l’emmarquem amb 5 conferències matinals de la mà d’expertes com Yayo Herrero, Ingrid Guardiola, Begoña Román, Digna Couso, Carme Grimalt o Miren Etxezarreta, i un cinefòrum pel divendres 10 que ens marcarà el final de l’escola, de la mà de Pack Màgic.

5507448468?profile=RESIZE_710x

Em vull matricular! Com ho he de fer?

Les inscripcions ja estan obertes per a tothom. Pots cursar un o dos blocs formatius: un bloc de matí (15h), un de tarda (15h), o un de cada franja per fer dos blocs formatius al matí i la tarda(30h).

 Decideix en funció de les teves ganes i temps, el preu no varia!

A continuació pots consultar l’oferta formativa que posem a la teva disposició. Un cop t’hagis inscrit l’equip de formadors es posarà en contacte amb tu al llarg de les properes setmanes per donar-te més detalls del desenvolupament de les formacions virtuals. Si tens algun dubte, recorda que pots consultar les FAQ’S de l’Escola d’Estiu  o contactar amb el nostre equip de professionals, que estarà encantat d’ajudar-te. Recorda que per poder realitzar la teva matrícula has de registrar-te o crear un nou compte d’usuari.

 

                               +INFORMACIÓ

                                                                                    

                                        També a  @RosaSensat
Llegir més...

3672243123?profile=RESIZE_710x

Human-scale at a scale és un informe que explora com escalar enfocaments centrats en l’aprenent, no només en el context de mecanismes i procediments estructurals, sinó des de la perspectiva de sembrar, difondre i cultivar noves cultures educatives.

A la pàgina 7 del document hi ha reproduïda una taula de Barbara Bray i Kathleen McClaskey (Alberta Education, Canadà) amb els principals trets del que entenem per “personalització”, “diferenciació” i “individualització”. Sovint aquests termes es poden confondre, malgrat tinguin implicacions diferents sobre l’ensenyament i l’aprenentatge. Les autores posen l’èmfasi en la personalització en els models d’aprenentatge centrat en l’aprenent.

Aquesta és la taula traduïda al català

3672244881?profile=RESIZE_710xD’aquesta taula hem fet també la següent infografia per tal de poder copsar el significat dels tres termes d'una manera més esquematitzada i visual.

3751224660?profile=RESIZE_710x

La podeu descarregar en format .png o .pdf.

Llegir més...
  • ARONSON, E. i col (1978). The jigsaw classroom. Beverly Hills: CA Sage
  • AUSUBEL, D.; NOVAK, J.; HANESIAN, H. (1983). Psicología educativa: un punto de vista cognoscitivo. 2ª ed. México: Trillas

  • DOISÉ W. (1993). En LACASA, P. La construcción social del coneixement: desenvolupament i conflicte sociocognitivo. Una entrevista a Willem Doise. Infancia i aprenentatge, 61, p. 5-28

  • GÓMEZ, I. (1998). Bases teòriques d’una proposta didàctica per afavorir la comunicació a l’aula. En: JORBA, J.; GÓMEZ, I.; PRAT, À. (eds). Parlar i escriure per aprendre. Ús de la llengua en situació d’ensenyament-aprenentatge des de les àrees curriculars. Barcelona. ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona.

  • JOHNSON, ROGER T.; JOHNSON, DAVID W.; HOLUBEC EDYTHE J. (1999): L’aprenentatge cooperatiu en l’aula. Barcelona: Paidós Educador.

  • JOHNSON, ROGER T.; JOHNSON, DAVID W. (2016): La evaluación del trabajo cooperativo. Cómo mejorar la evaluación individual a través del grupo. Ediciones SM 2014
  • JORBA, J. SANMARTI, N. (1994): Enseñar, aprender i evaluar: un procés de regulació continua. Propuesta didàctica para les áreas de ciències de la naturaleza i matemáticas. Document policopiat. MEC

  • JORBA, J., CASELLAS, E. (1996): La regulació i l’autoregulació dels aprenentatges. Barcelona: ICE de la UAB

  • JORBA, J., SANMARTI, N. (1993). La función pedagógica de la avaluació. Aula, 20, 20-30.  

  • KAGAN, S. (1985a). Dimensions of cooperative classroom structures, A: R. SLAVIN i cols. (eds), op. cit., pp. 67-96

  • KAGAN, S. (1985b).Learning to cooperative, A: R. SLAVIN i cols. (eds), op. cit., pp. 365-370

  • MERCER, N. (1997). La construcción guiada del coneixement. El habla de professors i alumnes. Barcelona: Paidós

  • MUGNY, G. i DOISÉ W. (1983). La construcción social de la inteligencia.  México (D.F.) : Trillas

  • NOVAK, J.D., GOWIN, D.B. (1988) : Aprendiendo a aprender. Barcelona: Martinez Roca

  • NUNZIATI, G. (1990): Pour construire un dispositif d’evaluation formatrice. Cahiers pédagogiques.

  • OVEJERO, A. (1990): L’aprenentatge cooperatiu. Una alternativa  eficaz a la enseñanza tradicional. Barcelona: PPU

  • OVEJERO BERNAL, A. (2000): Aprenentatge cooperatiu: Un eficaz instrumento de treball en les escuelas multiculturale i multiétnicas del siglo XXI.  R.E.I.P.S., vol 1, nº 1, abril.

  • PALINCSAR, A.; BROWN, A. (1984). Reciprocal Teaching of comprehension-fodtering and metacognitive strategies. Cognition and Instruction, 1; 117-175

  • PALINCSAR, A.; HERRENHOHL, R. (1999). Designing Collaborative Contexts: Lessons from three research programs. A: O’DONELL, A; KING, A. Cognitive Prespectives on Peer Learning. Mahwah, NJ: Lawrance Earlbaum Associates, Inc.

  • PALLARÉS, M. (1993): Tècniques de grup para educadores. Madrid: Publicaciones ICCE

  • PERRET-CLERMONT, A. N. (1984). La construcción de la inteligencia de la interacción social: aprendiendo con los companys. Madrid: Visor, DL

  • PIAGET, J. (1970) Structuralism. New York: Basic Books

    PUJOLÀS, P, (2001). Atención a la diversidad i aprenentatge cooperatiu en la educación obligatoria. Archidona (Malaga): Ediciones Aljibe

  • PUJOLÀS, P, (2002). “Enseñar juntos a alumnes diversos es possible” . Cuadernos de Pedagodía, 317, octubre, pp. 84-87

  • RUÉ, J (1989b). El treball cooperatiu por grups . Cuadernos de Pedagodía, 170, maig, pp. 18-21

  • RUÉ, J. (1991) : El treball cooperatiu. L’organització social de l’ensenyament i l’aprenentatge. Barcelona: Barcanova.

  • RUÉ, J. (1999).  “La autoevaluación. Procedimientos i metodología desarrollados en Cataluña”. Cuadernos de Pedagogía, 283, 50-53.

  • SALOMON, G. & GLOBERSON, T. (1989): When teams do not function the way they ought toInternational journal of Education Research, 13, 89-99

  • SANMARTÍ, N. (1998). La avaluació de los aprenentatges. A: Gairin, J. & Sanmartí, N. (1998) La avaluació institucional. Ministerio Educación. Argentina.

  • SANMARTÍ, N (2001). Avaluación para aprender. (Monográfico), Temáticos Escuela Española, 2, 4-25.

  • SANMARTÍ, N (2017). 10 Ideas Clave. Evaluar para aprender. Barcelona. Editorial Graó
  • SERRANO, J. M. i GONZALEZ-HERRERO, M. E. (1996): Cooperar para aprender ¿Cómo implementar l’aprenentatge cooperatiu en l’aula? Múrcia. DM.

  • SHARAN, S i SHARAN, I. (1976). Small group teaching. Englewood Cliffs, NJ, Educational Technology Publications.

  • SLAVIN, R. i cols. (1984). Combining cooperative learning and individualized instruction: Effects on student mathematics achievement, attitudes, and behaviours. Elementary Scholl J., 84, pp. 409-422

  • SLAVIN, R. (1996): Research on cooperative learning and achievement. Contemporary Educational Psychology, 21, 43-69

  • SLAVIN, R (1980). Cooperative Learning. Review of Educational Research, Vol. 50, Núm. 2 315-342

  • VIGOTSKY, L.S. (1934). Aprenentatge i desenvolupament intelectual en la edad escolar. A  LURIA, LEONTIEV i VIGOTSKY. Psicología i Pedagogía. Madrid: Akal, 1979

  • VIGOTSKY, L.S. (1988). Pensament I llenguatge. Vic: Eumo

Llegir més...
Comentaris 0

Barcelona-Vancouver: Xarxes per al canvi al Simposi NOIIE2019

1. Les “Xarxes per al canvi”, presents al Simposi anual de les xarxes NOIIE a Vancouver, British Columbia

 3547149714?profile=RESIZE_710x

 

Les Xarxes d’Indagació i Educació Indígena de la Colúmbia Britànica (Networks of Inquiry and Indigenous Education) són el resultat del treball, l’esforç i la suma de dues xarxes d’educació canadenques, les NOII (Networks of Inquiry and Innovation), fundades l’any 2000 pel ministre d’Educació de British Columbia, i l’AESN (Aboriginal Enhancement Schools Network). Des del 2018 aquestes dues xarxes treballen plegades sota el nom NOIIE. Els centres educatius s’hi adhereixen voluntàriament, estan compromesos amb els valors d’equitat i qualitat, i comparteixen un enfocament basat en l’evidència i orientat per la indagació professional. El professorat treballa en equips centrats en l’Espiral d’indagació per a la millora dels aprenentatges de tot l’alumnat i pel propi aprenentatge professional. Les xarxes promouen una mentalitat d’aprenentatge i creixement per a tothom, alumnat i professorat, i persegueixen aquests tres grans objectius: 

 

  • Cada aprenent passa l’etapa amb dignitat, propòsit i opcions.
  • Cada aprenent deixa els nostres centres més curiós de com va arribar.
  • Tots els estudiants comprenen i respecten les maneres de conèixer dels indígenes i junts  volem eliminar el racisme a les escoles.

Les xarxes NOIIE han estat reconegudes aquest any amb el premi Cmolik. Els guanyadors d’aquest premi són nominats al Yidan Prize.

Del 9 a l’11 de maig de 2019 la xarxa NOIIE va celebrar el seu simposi anual a Vancouver, liderat per les professores de la Universitat de British Columbia Judy Halbert i Linda Kaser. Hi eren presents líders de xarxes educatives de Canada, Regne Unit, Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units, Suècia i Catalunya. El nostre equip va rebre la invitació de presentar el cas de Barcelona. Vam acceptar el repte encantades de representar el Programa Xarxes per al canvi, del Consorci d’Educació de Barcelona, i disposades a fer un aprenentatge transformador i a compartir-lo amb tota la nostra comunitat educativa. El que segueix és el que el nostre equip ha après de l’experiència internacional, de la participació al simposi i de les visites a les escoles de Vancouver que amb tanta generositat ens van acollir.3546860231?profile=RESIZE_710x

2. “Entorns altament inclusius”

La nostra setmana a Canadà va començar amb les visites a les escoles de Vancouver Cook ElementaryBlundell Elementary i a l’institut McNeill Secondary, al districte de Richmond (@RichmondSchools), un districte escolar que compta amb 38 escoles i 10 instituts i dona servei educatiu a 19.500 estudiants de Kindergarten fins a K12. 

3546863212?profile=RESIZE_710x

3546863557?profile=RESIZE_710x

Richmond és un districte escolar amb un alt percentatge d’alumnat nouvingut de parla no anglesa. La Junta d’educació de Richmond reconeix la diversitat cultural, lingüística i ètnica de la comunitat i es compromet a treballar en col·laboració amb els pares per a una comunicació eficaç. Es fomenta el lideratge dels estudiants en el coneixement mutu i el respecte entre els membres de la comunitat escolar, i es desenvolupa un programa cultural inclusiu a les escoles.

Les directores dels centres que ens van acollir feien una tasca incansable per acostar les famílies a l’escola, especialment les nouvingudes. És una pràctica habitual convidar-les a mostres de treballs, conferències, reunions informatives, converses i inclús esmorzars de reconeixement a les famílies

3546865713?profile=RESIZE_710x

Tweet esmorzar d’apreciació a les famílies: https://twitter.com/Begonya/status/1131863660681408513

Font: http://anderson.sd38.bc.ca/calendar/2019/parent-appreciation-breakfast-may-23

 

L’endemà el vam dedicar a visitar l’escola Norma Rose Point Elementary and Middle School, del districte de Vancouver (@VSB39), una comunitat educativa amb 42 llengües diferents de l’Anglès.

Tots els centres que vam visitar pertanyen a la xarxa NOIIE i usen l’Espiral d’indagació a dos nivells, per millorar els aprenentatges de tots els alumnes i per millorar el desenvolupament professional dels docents. En aquest cas, la directora de Norma Rose Point, Rosa Fazio, ens va explicar que ella mateixa liderava, amb participació de tot el seu claustre, una espiral d’indagació a nivell d’escola per millorar encara més la col·laboració entre els docents. 

3546867663?profile=RESIZE_710x

Huey Wong, directora de l’escola Blundell Elementary, un centre amb un 35% d’alumnat nouvingut any rere any, liderava una espiral d’indagació per conèixer i millorar el sentiment de pertinença dels seus estudiants a l’escola i la percepció d’expectatives d’èxit educatiu. 

Tots els contextos d’aprenentatge que vam observar estan deliberadament dissenyats per ser altament inclusius, aquesta és una condició irrenunciable de la transformació educativa: si no és per a tothom, no està orientada, no és ètica, no transforma, no trascendeix. A l’educació canadenca, el que uneix tots els actors és l’equitat i la qualitat. 

La política educativa de British Columbia posa el seu focus en l’aprenent i en el benestar de tothom, alumnes i docents. La seva llei d’inclusió compta ara amb els recursos que els mestres van reclamar per via judicial. Aquesta denúncia col·lectiva va portar a un judici que va durar quinze anys i que els mestres van guanyar finalment el 2016. La suma de recursos i compromís per l’equitat ha portat British Columbia a un índex d’èxit educatiu molt alt, on no hi ha diferències notables en funció de la llengua d’origen dels estudiants o el seu nivell socioeconòmic. 

 

3. “Fer preguntes és el lloc on comença l’aprenentatge” 

A les tres escoles de Primària hi havia molts cartells per fer visible el pensament i l'aprenentatge, amb testimonis de l’avaluació formativa sobre els objectius d’aprenentatge. Ens vam adonar de la tasca deliberada dels mestres per crear les condicions de contextos on l’alumnat s’apropia del seu aprenentatge i s’autodirigeix. En aquest sentit, en totes tres escoles vam poder observar estratègies metacognitives i d’autoregulació. Sempre es parla sobre l’aprenentatge, es reflexiona constantment i s’usen sovint les preguntes amb què comença una espiral d’indagació, en especial aquestes tres (“The Big Three”). 

  • Què estàs aprenent i per què és important?
  • Com et va, per ara?
  • Quin és el proper pas? 

3546869450?profile=RESIZE_710x

 

Ens van explicar que el nou currículum d’Educació primària de British Columbia (2016) només té tres competències clau, Comunicació, Pensament i Personal-Social, i es despleguen en sis: 

3546873600?profile=RESIZE_710x

El currículum d’Educació secundària també s’ha refet recentment (2019). 

Qualsevol activitat s’inicia amb una conversa amb els alumnes sobre quines competències clau creuen que cal activar en l’activitat en qüestió. Un cop esbrinades, els propis alumnes agafen uns cartronets amb els símbols de les competències clau que posaran en joc i els col·loquen a la pissarra. D’aquesta manera els aprenents són més conscients del què s’espera d’ells i es poden autodirigir. Per exemple, si l’activitat inclou escriure un poema, hauran triat la competència de pensament creatiu, i hauran conversat sobre la percepció, allò en què es fixa cadascú i com ho interpreta i la individualitat de la creació: no hi haurà dos poemes iguals i el context d’aprenentatge és altament inclusiu, és a dir, promou l’èxit de tots els alumnes. 

3546875339?profile=RESIZE_710x

3546882347?profile=RESIZE_710x4. L’Espiral d’Indagació. Helen Timperley, Linda Kaser i Judy Halbert

Helen Timperley, professora emèrita de la Universitat d’Auckland, Nova Zelanda, és coautora de l’obra Espiral d’indagació, amb Judy Halbert i Linda Kaser. Timperley va oferir la conferència “Converses professionals per desenvolupar l’expertesa adaptativa”, que posava el focus en com fer que les converses professionals tinguin un impacte deliberat en la millora dels aprenentatges. A través de l’Espiral d’indagació, les converses professionals porten a l’aprenentatge professional que ens cal als mestres per marcar la diferència. Timperley analitzà com aquestes converses poden desenvolupar un tipus d’expertesa que s’adapti a les complexitats i incerteses dels problemes educatius, que han de ser abordats amb canvis transformadors, més que no pas amb canvis de rutines. 

5. Per què ha estat important? Què hem après? Escoles, context, simposi

A les escoles on els professors col·laboren, els alumnes aprenen millor. British Columbia acaba de refer el currículum i l’avaluació a partir de la simplicitat de tan sols tres competències clau (Comunicació - Pensament - Personal i Social) i “grans idees” (Big Ideas) per a cada àrea i nivell educatiu. El professorat només ha de retre comptes d’aquestes competències i “grans idees”, i té la confiança del sistema a l’hora de triar els continguts clau que posarà en joc per a aconseguir-ho. Aquest context de confiança és el terreny necessari per a que les idees, la col·laboració i els canvis succeeixin, i per a que els equips de professionals al servei de l’aprenentatge trobin les maneres d’arribar a tots els alumnes gràcies a la creació de contextos molt flexibles, oberts, metacognitius i altament inclusius. 

Les famílies tenen un paper molt important en la vida de l’escola i els líders educatius s’esforcen per atraure inclús a les nouvingudes, famílies que no parlen Anglès i que, si no es fes aquest esforç deliberat per incloure-les, no s’acostarien a l’escola. 

El simposi reforça la premisa de què la transformació educativa només la podem portar a terme junts, de baix a dalt, amb la protecció i incentiu de l’administració (a Vancouver es paga una quantitat simbòlica a les escoles que aporten al sistema les seves Espirals d’Indagació) i amb la transparència del sistema, pel bé comú i per l’èxit de tots els aprenents. Hem vist el canvi de context que tot just iniciem a casa nostra, i el tipus de cultura professional que ens caldrà assolir, basada en la confiança, la conversa i la creença de què tothom pot marcar la diferència, especialment pels alumnes d’entorns sòcio-econòmics més vulnerables. 

6. Com ens va a Barcelona? El paper de les Xarxes per al canvi, de Barcelona, en el simposi

La participació en aquest simposi ens ha fet veure que tenim a casa nostra un programa d’escoles en xarxa que pot fer aportacions de valor a nivell internacional i que es mira amb interès i admiració. Les xarxes Noiie tenen un llarg recorregut, vint anys, i apleguen actualment el 60% de les escoles públiques de British Columbia; la xarxa “Whole Education” compta amb uns 500 centres del Regne Unit després de 16 anys d’existència. Les Xarxes per al canvi aplega ja uns 270 centres de Barcelona en només 26 mesos, la majoria dels quals són públics. L’adhesió al programa Escola Nova 21 per part de 150 centres de la ciutat va portar al conveni de col·laboració entre aquest programa, el Consorci d’Educació de Barcelona, l’AM Rosa Sensat i l’ICE de l’UAB, amb l’objectiu de tenir tots els centres públics en xarxa en un futur i treballar plegats per la millora dels aprenentatges de tothom, tot l’alumnat i tot el professorat. 

En només aquest temps uns 50 centres de la ciutat han iniciat la seva primera Espiral d’Indagació, i alguns fins i tot l’han completat. Volíem aprendre junts, i aquests primers aprenentatges són els que vam voler compartir al simposi de Vancouver, per exemple, què hi ha darrere les quatre grans preguntes als estudiants i per què és tan important fer-les. Aquesta reflexió ens va portar a presentar les grans preguntes d’altres maneres, i aquesta aportació es pot consultar a la pàgina de les NOIIE.

7. I ara, quin és el proper pas?

Les xarxes NOIIE ens han convidat a pujar els nostres estudis de cas a la seva plataforma web, les espirals d’indagació que els centres catalans vagin completant. D’aquesta manera podrem aprendre els uns dels altres, tal com vam fer nosaltres en el seu dia tot traduint algunes de les Espirals d’indagació que les escoles de Canadà havien publicat. 

També han preparat la pàgina Xarxes Internacionals i ens han convidat a aportar els enllaços i informacions que creguem que ajudarien a entendre la tasca de les nostres xarxes. 

Des del programa Xarxes per al canvi hem col·laborat amb Judy Halbert i Linda Kaser i les xarxes d’indagació d’ Austràlia, Nova Zelanda, Regne Unit, EEUU i Suècia en la proposta d’un simposi internacional sobre Espiral d’Indagació al Congrés ICSEI 2020, que es celebrarà a Marraqueix el gener de 2020, proposta que ha estat acceptada. 

El programa Xarxes per al canvi continua creixent amb l’adhesió voluntària de més centres. Mica en mica els centres poden decidir iniciar una Espiral d’indagació, compartir-la amb els seus companys en una sessió de xarxa i rebre el seu feedback. Aquest funcionament en reunions presencials i l’activitat en la plataforma digital transformacioeducativa.cat ha rebut l’interès recent de les xarxes d’indagació de Suècia, que volen conèixer de prop la nostra experiència.

Tot això ens orienta a treballar per construir plegats amb la resta del món la “Xarxa de Xarxes”, un ecosistema on compartim el propòsit de millorar els aprenentatges de tots els alumnes per assegurar l’èxit de tothom, i millorar l’aprenentatge professional dels docents, de tots els docents, en totes les escoles. Perquè la innovació és transformadora quan és per a tothom, perdurable, ètica i orientada a l’equitat. Al congrés de Vancouver, tots els professors i professores amb qui vam poder conversar havien llegit La Naturalesa de l’Aprenentatge (OCDE, 2010), La mentalitat de creixement (Mindset, Carol Dweck 2006), coneixien profundament el nou currículum de British Columbia i el Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA) i estaven compromesos per igual amb la qualitat i l’equitat; tenien clar que aquesta transformació només la podem fer plegats, tot aprenent de la recerca i de l’experiència pròpia i dels altres, i tot escoltant la veu dels aprenents. 

La política educativa de British Columbia crea el context necessari per a aquest aprenentatge professional, confia en els docents i els dona suport. Els School Board of Education de cada districte celebren trobades a final de curs on s’explica la tasca al voltant de l’Espiral d’indagació a nivell de districte, centres educatius i equips docents; aquestes audiències es comparteixen en vídeo a la pàgina web de cada districte. Existeix un esforç deliberat per compartir aprenentatges i per construir entre tots una cultura de transparència. Els comptes del districte i la presa de decisions respecte a la despesa també són públics. 

Parlar amb aquests docents i líders educatius ens va fer veure el camí que havien recorregut i els resultats en la cultura escolar. Les connexions entres docents, entre escoles, amb la política educativa i amb la Universitat de British Columbia crea un context d’aprenentatge per a tothom. Això ha necessitat el seu temps, no hi ha dreceres, i si la transformació és àmplia i profunda, no serà ràpida; el creixement ha de ser orgànic, ha de comptar amb la voluntat dels equips, i els líders han d’arribar-hi per les raons adequades, com ens diu Tom Beresford a Human Scale at Scale.

“Volíem que el creixement fos dirigit per la demanda. No es pot pressionar les persones per a un enfocament pedagògic i escolar. El creixement de la xarxa ha de ser orgànic, no és una eina per regirar les escoles. Els educadors i els líders educatius han de ser-hi per les raons adequades.”

Human Scale at Scale, Tom Beresford (p37)

Les condicions ja estan posades, el context és sensible i les persones implicades estan compartint -i fent créixer- les seves energies per marcar la diferència. No defallir en aquesta tasca humil i compartida és una de les claus; i el suport institucional és una part molt important de l’equació, de nou en paraules de Beresford (2017):

“(els intermediaris) Han de passar d’intervencions rígides a iniciatives més àgils i  dinàmiques que permetin i donin suport als líders del sistema i de l'escola a fer un viatge amb els educadors. Han de ser catalitzadors i guardians del canvi, experts i companys d’aprenentatge, provocadors tant d’idealisme com de realisme, amics crítics i amics financers.”

Human Scale At Scale, Tom Beresford (Innovation Unit, 2017, p. 69)

Per tot això, des de la nostra tasca de lideratge de xarxes del Programa Xarxes per al canvi del Consorci d’Educació estem molt agraïdes a les nostres institucions i les seves líders, i a la proposta i l’ajut de les professores Halbert i Kaser, de la Universitat de British Columbia, per presentar el nostre programa a Vancouver, així com a les directores que ens van obrir les portes dels seus centres de la mà de Christel Brautigham, del School Board of Education de Richmond, Vancouver. 

Volem agrair a David Istance el seu reconeixement al moviment transformador de l’educació a Bristish Columbia; a Eduard Vallory per posar-nos en contacte amb David Istance, a la Fundació Jaume Bofill i a Escola Nova21 per portar Kaser i Halbert a Barcelona; i a les xarxes NOIIE, les seves líders i els seus col·laboradors per mantenir-nos connectats a través de la pàgina internacional de la seva web, el seu blog i el Congrés ICSEI 2019 a Stavanger.

Acabem amb un fragment del blog de les NOIIE que explica aquestes connexions internacionals i que ens fa sentir part del moviment de transformació educativa global on totes i tots tenim una responsabilitat individual i col·lectiva. Junts podem fer un gran canvi. 

 

3546886900?profile=RESIZE_710x

 

 

3548430624?profile=RESIZE_710x

 

Begonya Folch, Victoria Ibáñez i Mercè Mas

Consorci d'Educació de Barcelona

Barcelona, agost de 2019

 

 

 

Llegir més...

                                  

           

Imaginar el món. Converses per pensar l'educació

                      

                                                                                          24 abril - 20 maig 2019

Imaginar el món  és el títol de la segona edició del cicle de conferències sobre educació organitzat pel CCCB en co·laboració amb el  Consorci d’Educació de Barcelona i el programa Xarxes per al Canvi, que s’inaugurarà el proper dimecres 24 d’abril.

Aquest cicle pretén visualitzar el vincle íntim entre imaginació i educació i convidar-nos a reflexionar sobre la importància de la imaginació en la nostra formació com a persones al llarg de tota la nostra vida. Educar en la imaginació  interpel·la l’educació des de la responsabilitat de pensar un món basat en valors democràtics construïts des de perspectives ben diverses: des de la dansa, la pedagogia crítica, la literatura o l’ecologia política. Això és, donar valor a la imaginació com a motor que ens porta, en última instància, a transformar el món.

 

                              El Consorci d’Educació us facilita la inscripció gratuïta a través d’aquest enllaç:

 

                                                                        Formulari d’inscripció

  

                                                                            

 

Llegir més...

 

 Xarxes per al canvi - Sessió9 - octubre 2018

 Són les Xarxes per al canvi un entorn d'aprenentatge professional innovador?

 

 

 

El curs 2018/19 les Xarxes per al canvi creixen en nombre de centres i en nombre de xarxes. Hem acollit 36 centres nous en les diferents xarxes i sumem un total de 239 centres agrupats en 22 xarxes a la ciutat de Barcelona.

A la primera trobada del curs, la Sessió9, hem volgut reflexionar sobre el valor que donem a la nostra xarxa com a entorn d’aprenentatge professional innovador. Hem partit de la traducció i adaptació del document Global Trends in Professional Learning and Performance & Development, elaborat per Innovation Unit per a l’Australian Institut for Teaching and School Leadership, l’AITSL, que lidera l’investigador neozelandés John Hattie, autor del llibre Aprenentatge Visible.

Aquest document és el resultat d’una recerca sobre 50 organitzacions de tot el món que han creat  contextos d’aprenentatge professional innovadors, i ens mostra quins requeriments tenen aquests contextos, què fa que siguin innovadors, què defineix la seva cultura. Presenta 16 característiques o tendències globals en aprenentatge professional.

Els participants de les 22 xarxes les han llegit i discutit amb l’objectiu d’identificar quines d’aquestes 16 característiques es poden veure ja com una fortalesa de les xarxes, i quines identifiquem com a reptes.

Anotem les fortaleses i reptes que hem identificat entre tots, per bé que algunes fortaleses han estat vistes també com a reptes, perquè “el repte seria mantenir-les”, ens heu dit.  

FORTALESES

El nostre context de xarxa és…

 COL·LABORATIU: Els participants ens unim a grups d’iguals derivats de la pràctica

 INDIVIDUAL: Els participants prenem part activa des de la nostra experiència, el nostre coneixement i els nostre valors

 CARA A CARA: Els participants ens reunim junts en el mateix espai físic, entre nosaltres i/o amb el facilitador

 OFERT: Els participants veiem l’aprenentatge professional com una oportunitat i un benefici

 SITUAT: Els participants compartim el propòsit de la xarxa com a context de desenvolupament professional

 INTENSIU: Els participants prenem part en la totalitat de la sessió i en un entorn allunyat de les nostres obligacions diàries

 SOSTINGUT: La nostra participació és continuada i es porta a terme durant un període de temps prolongat

 FORMAL: Per part dels participants hi ha un compromís amb les bases i objectius establerts i unes expectatives de   transformació, millora i actualització dels projectes educatius de centre alineats amb l’horitzó compartit

 INFORMAL: Les nostres expectatives són dinàmiques, perquè les interaccions horitzontals en xarxa i entre iguals són un motor   de creixement personal que contribueix a reformular-les

 SEGUR: Els participants trobem en la xarxa un entorn de confiança que acompanya en la incertesa i la presa de decisions,       promou el pensament crític, la posada en marxa de noves idees i l’aprenentatge a partir dels errors, i assegura una actitud de   respecte i confidencialitat

 

REPTES

 REMOT: Els participants també ens involucrem en línia i/o en format mòbil

 NECESSARI: Esperem de tots nosaltres que aportem feedback de les iniciatives que impulsem en els nostres centres i que   prenem part en alguna forma d’aprenentatge professional i desenvolupament de la nostra pràctica

 OFERT: Els participants veiem l’aprenentatge professional com una oportunitat i un benefici

 AUTOREGULAT: Els participants decidim l’enfocament i el ritme del nostre propi progrés i en recollim evidències del nostre   aprenentatge professional i n’avaluem el progrés

 FACILITAT: Els participants som recolzats pel grup, pel facilitador i pel propi context en relació al nostre propòsit, acordem   l’enfocament i el ritme i monitoritzem i valorem el progrés i els resultats

 PERSONALITZAT: Els participants valorem que el nostre desenvolupament professional es centri en les nostres necessitats   individuals

 INTENSIU: Els participants prenem part en la totalitat de la sessió i en un entorn allunyat de les nostres obligacions diàries

 SOSTINGUT: La nostra participació és continuada i es porta a terme durant un període de temps prolongat

 FORMAL: Per part dels participants hi ha un compromís amb les bases i objectius establerts i unes expectatives de   transformació, millora i actualització dels projectes educatius de centre alineats amb l’horitzó compartit

 INFORMAL: Les nostres expectatives són dinàmiques, perquè les interaccions horitzontals en xarxa i entre iguals són un motor   de creixement personal que contribueix a reformular-les

 RECONEGUT: La cultura del grup reconeix i valora l’oportunitat de desenvolupament professional que es dona en un context de   xarxa presencial i virtual. La institució educativa reconeixerà aquesta dedicació com a dedicació al desenvolupament professional   docent

 

Compartim la suma dels resultats de totes les xarxes en aquest quadre resum.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fins a quin punt identifiquem aquestes característiques en els nostres centres? Us animem a compartir les reflexions dels vostres equips impulsors o claustres en relació a les característiques dels entorns d'aprenentatge professional innovadors. 

Llegir més...

 

Hem arribat junts al final d’un curs ple de visions compartides, reflexions i reptes. Tenim molt a agrair i celebrar! Ho vam fer a la sessió plenària de Xarxes per al canvi, el passat 12 de juny, i us ho hem explicat en aquesta notícia resumPodeu veure les fotos de l’acte en aquest àlbum.

Amb aquests vídeos hem volgut agrair tot aquest esforç i compromís als participants de les sessions de xarxes, als professors i professores que us heu quedat al centre i heu substituït els vostres companys, als qui heu liderat petits canvis de forma compartida des dels equips impulsors i claustres, a les direccions dels centres i a les institucions que construeixen i donen suport a aquest projecte. Gràcies a tots els qui ho esteu fent possible! 

Un any de Xarxes per al canvi

 

 Els 7 principis i les pedagogues del segle XX

 

Abans que marxis de vacances et volem dir que en aquests moments sou 2590 professors i professores de Barcelona els qui us heu unit a la xarxa Transformació educativa, i més de la meitat (1340) ja heu arribat a unir-vos als vostres grups de xarxa. Si és el teu cas, enhorabona! Ja hi ets on has de ser, veuràs l’agenda de trobades de xarxa, podràs tenir accés als documents de la teva xarxa i podràs comentar-los amb els companys. Si no és el teu cas, et demanem que t’uneixis al teu grup de xarxa (botó “Uneix-te a nosaltres”, a sota de la llista de centres de cada xarxa).

Alguns de vosaltres ens heu dit que agraiu el temps de les sessions com un temps de qualitat per aturar la màquina de “fer” i engegar la de “pensar”. Molt necessari!

Fullan i Hargreaves ho confirmen al seu llibre Capital professional, el recomanem :)

“Como en Finlandia, la distribución del tiempo de la jornada escolar debe honrar las necesidades de los docentes de tener suficiente tiempo fuera de las clases para juntarse e indagar en el ejercicio de su profesión e investigar formas de mejorarla. Las reuniones de claustro requieren una agenda y un propósito de común acuerdo. Las reuniones del personal docente han de parecerse más a experiencias de aprendizaje profesional de alta calidad que lugares para transmitir avisos.”  Hargreaves, A. i Fullan, M., Capital profesional, 2014, pàg. 173

Ens retrobem al setembre i també a Twitter. Segueixes els hastags? Entre tots els farem créixer:

#Xarxesperalcanvi

#TransformacióEducativa

#XxCanvi1 ... #XxCanvi21  

I si vols dedicar estones a la lectura, et recordem els llibres i pdf que hem compartit i comentat al llarg de les sessions.

Bona lectura i molt bon estiu! 

 

Tot l'equip de Xarxes per al canvi

Victoria Ibáñez, Mercè Mas i Ferrer, Juanmi Muñoz, Isabel Nadal, Artur Vidal i Begonya Folch

 

 

 

 

Llegir més...

Creiem que el coneixement s’ha de compartir. Per això fem servir una llicència Creative Commons, llevat que en algun material indiquem el contrari. Us animem a copiar, redistribuir, remesclar o transformar els continguts propis d’aquest web, i només us demanem que difongueu les vostres creacions amb la mateixa llicència oberta i en reconegueu l’autoria i la font.