Publicaciones destacadas (4)
Tanquem el curs, ens disposem a gaudir de les vacances, de l’estiu, molts aprofitarem per fer algun viatge, potser a l’estranger o per terres properes, n’hi ha que faran viatges interiors o viatges amunt i avall carregant i descarregant maletes, fins i tot hi haurà algun viatge sense bitllet de tornada... I en tots aquests viatges, esperarem omplir una mica més la motxilla de la nostra vida.
Com hem fet tots plegats en aquest curs que tanquem, hem carregat la motxilla de nous aprenentatges, fruit de converses amb gent d’altres centres a les trobades de xarxa, o bé d’haver provat algun petit canvi a l’escola, o arran de riques sessions de reflexió pedagògica al claustre o de les respostes dels infants a les preguntes de l’espiral.
Foto: Setena trobada de la Xarxa de l'Alt Penedès Sud
Què hem après i perquè és important? Sentim que aprenem i millorem? Quins són els següents passos? Són preguntes que, de la mateixa manera que els les vam fer als infants i joves per a descobrir nous enfocaments per a millorar el seu aprenentatge, també ens les podem fer com a equip de professionals.
L’equip de xarxes del programa hem après sobretot dues coses que volem compartir amb vosaltres. La primera és que, en aquest procés de transformació educativa, que es tracta d’un canvi cultural (del futbol al basquet, passar de cuiners a dietistes, de buscar receptes a crear coneixement col·lectivament) més sobre el “per què” i el “què” que no pas sobre el “com”, la reflexió pedagògica i l’acció per al canvi han d’anar més de bracet.
Hem de poder generar espais per repensar què fem, per retornar al propòsit i a la visió de centre contínuament, alhora que actuem i gestionem el nostre el dia a dia; és allò de recarregar la bateria d’energia mentre fem anar la bicicleta, com en una dinamo. Per això, el curs vinent a les xarxes el repte principal serà incorporar accions de canvi a la reflexió, tendint a l’adopció d’una cultura de millora contínua, basada en provar i prototipar abans d’aplicar grans canvis, per poder aprendre’n.
I la segona cosa que hem après, i que no podem estar d’agrair-vos enormement, és que quan gent motivada i compromesa amb un propòsit comú treballen en xarxa, comparteixen coneixement, inquietuds i reptes, i ho fan amb generositat i curiositat, com ho heu fet tots els centres, l’aprenentatge es multiplica!!
Enhorabona a totes les persones que heu vingut a les trobades, als equips impulsors i claustres, i als dinamitzadors de les xarxes! Esteu fent possible que el viatge per a la transformació educativa ens faci molt més rics en coneixements, experiències, valors i coneixences!! Us compartim un petit vídeo d'agraïment.
La visió de centre hauria de ser una imatge vívida i creïble de l’estat futur ideal del nostre centre. Una qüestió fàcil d’enunciar i difícil de crear!
Tanmateix, la força de la visió no radica tant en una concreció molt precisa d’aquest estat, sinó més aviat en un conjunt de propostes compartides que puguin articular les accions i els canvis que volem portar a terme. Una concreció del propòsit, les pràctiques, l’avaluació i l’organització de la nostra escola.
La visió, per descomptat, aterra els valors de la nostra escola, en depèn directament. Uns valors que han de ser majoritàriament compartits i alineats amb les finalitats del sistema educatiu i els currículums, no cal dir-ho. La cultura d’un centre és l’expressió d’un ecosistema de valors, explícits o implícits.
La creació de la visió és una bona eina per abordar els valors i somiar un futur ideal, però no oblidem que la visió sempre és instrumental: és una eina per a la transformació. La visió serveix, doncs, per orientar els canvis i promoure la creació de nous comportaments i noves formes de pensar la nostra escola.
Tinguem present, tanmateix, que la visió no és tan important com la motivació per aconseguir-la. La visió és una referència, però el més decisiu és la força motriu (els experts en diuen driving force), que és la que fa que es produeixi el canvi. Si saps on anar, però no tens benzina... poques transformacions substantives faràs!
Molts centres de la mostra estan treballant en això i és verdaderament apassionant seguir aquests moments de reflexió i debat, de fonamentació i discrepància, de replantejament i acceptació. En aquest sentit, em sento molt afortunat de poder acompanyar aquests moments i n’estic profundament agraït.
Des de la Xarxa local de Sant Cugat volem compartir aquest conte que ens ha explicat l'escola Turó de Can Mates que plasma la importància del treball que estem fent. De ben segur que donarà fruits!!
Hi ha alguna cosa curiosa que passa amb el bambú japonès i que el converteix en no apte per a impacients. Plantes la llavor, l'adobes i t'ocupes de regar-la constantment.
Durant els primers mesos no passa res apreciable.
En realitat, no passa res amb la llavor durant els 7 primers anys, de tal manera, que el cultivador inexpert estaria convençut d'haver comprat llavors estèrils.
Malgrat tot, durant el setè any, en un període de 6 setmanes, la planta de bambú creix...més de 30 mestres!
Triga només sis setmanes en créixer?
No! La veritat és que necessita 7 anys per créixer d'aparent inactivitat, aquest bambú genera un complex sistema d'arrels que li permetran sostenir el creixement que vindrà després.
Adaptació conte japonès