Amb una aproximació instrumental a la transformació educativa podem canviar comportaments, procediments, rutines i hàbits escolars. Però aquests han de tenir sentit i ser significatius pels que els practiquen. Modificar les conductes no és transformador.
Igualment, cal capacitar les persones perquè s’apropiïn de noves habilitats, estratègies i coneixements que els permetin desenvolupar-se i aportar en aquestes noves “regles de joc”. Cal un creixement professional i personal per a una transformació real.
Les creences són estructures cognitives que connecten les nostres experiències amb els nostres valors. Sovint implícites o inconscients, determinen el significat de les nostres experiències i conformen opinions i judicis. Són realment difícils de canviar.
Cal tenir present que les creences i els valors educatius de cadascú configuren la seva identitat. Per això són el substrat necessari que també cal transformar, a través d’experiències rellevants, converses significatives i processos de llarga durada.
La transformació educativa és com una Matrioska, aquella nina russa de fusta que conte altres nines en el seu interior. Hem d'anar "obrint capses" si volem una transformació real i duradora de la nostra escola.
