Blog de la comunitat

L'escola no pot donar l'esquena a la realitat

L’any 2015, Nacions Unides va aprovar per acord dels seus 193 països l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, la primera agenda global per a transformar el nostre món, que es concreta en els disset Objectius de Desenvolupament Sostenible als que totes les societats han de contribuir. Són doncs una agenda de canvi acordada a nivell mundial, i compta amb el compromís de tots els governs per a fer que esdevingui motor de transformació.

Per a assolir-los, calen dues coses. Una primera, les decisions de governs, societat civil i món empresarial que les possibilitin. I una segona, una forta sensibilització. En això segon, l’educació hi té un rol fonamental, com explicita l’objectiu 4.7: “Per a 2030, hem de garantir que tots els alumnes adquireixin les competències necessàries per a promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjançant l'educació per al desenvolupament sostenible i l'adopció d'estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d'una cultura de pau i no-violència, la ciutadania global i la valoració de la diversitat cultural i el desenvolupament sostenible”.

Per generar aquestes competències, diu la UNESCO al seu document “Educació i ODS”, cal “un canvi de l’ensenyament a l’aprenentatge”, “una pedagogia transformadora, orientada a l’acció, que fomenti l’aprenentatge autònom, la participació i la col·laboració, l’orientació als problemes, la interdisciplinarietat i la transdisciplinarietat i la vinculació de l’aprenentatge formal i no-formal”. I, per exemple, en l’ODS 16, explicita com a objectiu d’aprenentatge: “L’estudiant és capaç de debatre sobre qüestions d’abast local i mundial relatives a la pau, la justícia, la inclusió i unes institucions sòlides”.

De fet, la finalitat del sistema educatiu és la formació integral de la persona, el que com diu el currículum vigent a Catalunya, comporta “aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per a entendre el món en què estan creixent i que els guiïn en el seu actuar; i posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d’intervenir activament i crítica a la societat”. Igualment, l’article 1 de la llei d’Educació vigent a l’Estat inclou l’adquisició “de valors que afavoreixin la llibertat personal, la responsabilitat, la ciutadania democràtica, la solidaritat, la tolerància, la igualtat, el respecte i la justícia”, i “l’educació per a la prevenció de conflictes i la seva resolució pacífica, així com per a la no-violència, en tots els àmbits”.

Per a assolir aquests objectius, molts centres han establert un espai diari de debat on el protagonisme és dels infants/adolescents d’un mateix grup, amb l’objectiu de treballar aquest vincle amb la realitat junt amb l’esperit crític, el criteri propi i la progressiva autonomia d’aprenentatge, com també el respecte, la tolerància, el raonament, i l’acceptació de l’altre, fent així que el diàleg formi part de la normalitat en què creixin els infants i adolescents i vacunant-los contra l’adoctrinament, el populisme i el fanatisme.

Tot això mostra quina ha de ser la responsabilitat dels docents i de les escoles per generar aquests aprenentatges de convivència. Mestres, famílies i societat han de garantir pràctiques docents que possibilitin l’adquisició d’aquestes competències clau per a una societat democràtica: impedir-ho instrumentalitzant l’escola per a pugnes ideològiques perjudica greument els infants i adolescents i el conjunt de la societat.

Enviar-me un correu electrònic quan rebi comentaris –

Has de ser membre de Xarxes de transformació educativa per afegir comentaris!

Join Xarxes de transformació educativa

Creiem que el coneixement s’ha de compartir. Per això fem servir una llicència Creative Commons, llevat que en algun material indiquem el contrari. Us animem a copiar, redistribuir, remesclar o transformar els continguts propis d’aquest web, i només us demanem que difongueu les vostres creacions amb la mateixa llicència oberta i en reconegueu l’autoria i la font.