L’any 2015, Nacions Unides va aprovar per acord dels seus 193 països l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, la primera agenda global per a transformar el nostre món, que es concreta en els disset Objectius de Desenvolupament Sostenible als que totes les societats han de contribuir. Són doncs una agenda de canvi acordada a nivell mundial, i compta amb el compromís de tots els governs per a fer que esdevingui motor de transformació.
Per a assolir-los, calen dues coses. Una primera, les decisions de governs, societat civil i món empresarial que les possibilitin. I una segona, una forta sensibilització. En això segon, l’educació hi té un rol fonamental, com explicita l’objectiu 4.7: “Per a 2030, hem de garantir que tots els alumnes adquireixin les competències necessàries per a promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjançant l'educació per al desenvolupament sostenible i l'adopció d'estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d'una cultura de pau i no-violència, la ciutadania global i la valoració de la diversitat cultural i el desenvolupament sostenible”.
Per generar aquestes competències, diu la UNESCO al seu document “Educació i ODS”, cal “un canvi de l’ensenyament a l’aprenentatge”, “una pedagogia transformadora, orientada a l’acció, que fomenti l’aprenentatge autònom, la participació i la col·laboració, l’orientació als problemes, la interdisciplinarietat i la transdisciplinarietat i la vinculació de l’aprenentatge formal i no-formal”. I, per exemple, en l’ODS 16, explicita com a objectiu d’aprenentatge: “L’estudiant és capaç de debatre sobre qüestions d’abast local i mundial relatives a la pau, la justícia, la inclusió i unes institucions sòlides”.
De fet, la finalitat del sistema educatiu és la formació integral de la persona, el que com diu el currículum vigent a Catalunya, comporta “aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per a entendre el món en què estan creixent i que els guiïn en el seu actuar; i posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d’intervenir activament i crítica a la societat”. Igualment, l’article 1 de la llei d’Educació vigent a l’Estat inclou l’adquisició “de valors que afavoreixin la llibertat personal, la responsabilitat, la ciutadania democràtica, la solidaritat, la tolerància, la igualtat, el respecte i la justícia”, i “l’educació per a la prevenció de conflictes i la seva resolució pacífica, així com per a la no-violència, en tots els àmbits”.
Per a assolir aquests objectius, molts centres han establert un espai diari de debat on el protagonisme és dels infants/adolescents d’un mateix grup, amb l’objectiu de treballar aquest vincle amb la realitat junt amb l’esperit crític, el criteri propi i la progressiva autonomia d’aprenentatge, com també el respecte, la tolerància, el raonament, i l’acceptació de l’altre, fent així que el diàleg formi part de la normalitat en què creixin els infants i adolescents i vacunant-los contra l’adoctrinament, el populisme i el fanatisme.
Tot això mostra quina ha de ser la responsabilitat dels docents i de les escoles per generar aquests aprenentatges de convivència. Mestres, famílies i societat han de garantir pràctiques docents que possibilitin l’adquisició d’aquestes competències clau per a una societat democràtica: impedir-ho instrumentalitzant l’escola per a pugnes ideològiques perjudica greument els infants i adolescents i el conjunt de la societat.
Comentaris