Una expectativa és una anticipació, una previsió del que és més probable que succeeixi. Quan les expectatives no es compleixen, sentim decepció.
A propòsit d’Escola Nova 21 algunes persones em comenten: “Heu generat massa expectatives i no les podreu complir.”
Doncs tot dependrà del lloc on les persones hagin dipositat les seves expectatives. Si les dipositem en allò que faran els altres, tindrem poc control sobre els resultats. Si pensem que Escola Nova 21 -o qualsevol altra iniciativa de transformació educativa- resoldrà els nostres problemes, transformarà el nostre centre o fonamentarà les pràctiques... doncs, estem en una situació de dependència. Segur que sentirem una decepció, tard o d’hora.
A mi em sembla que cal situar les expectatives sobre el que un mateix pot fer o assumir.
Qui tingui expectatives altes sobre el programa, que les tingui sobre el que ell mateix és capaç de fer a partir del que el programa proposa. Si us governeu a vosaltres mateixos no hi ha decepció possible: ajustareu possibilitats a expectatives. Les xarxes locals, els espais de reflexió, el marc d’escola avançada o aquesta xarxa d’intercanvi i acompanyament són eines, no solucions a cap repte o dificultat.
L’èxit de les eines depèn de qui les empunya. Esmoleu-les i segueu arran.
