Totes les publicacions (16)

Ordenar per

Infografia Els 7 Principis de l'aprenentatge

Què sabem sobre com aprenem les persones? Com influeixen les motivacions i emocions en l’aprenentatge? Què ens mostra la recerca sobre els beneficis de l’aprenentatge cooperatiu, l’avaluació formativa, l’ús de la tecnologia, l’aprenentatge basat en projectes…   

 

10515816673?profile=RESIZE_710x

L’any 2010 l’OCDE va publicar The Nature of Learning. Using research to inspire Practice (La Naturaleza del aprendizaje. Usando la investigación para inspirar la práctica), una obra coral dirigida per David Istance, Hannah Dumonf i Francisco Benavides. Cada capítol aborda un tema cabdal en la creació de contextos d’aprenentatge innovadors, i per això cada capítol està signat per un expert. L’objectiu d’aquesta publicació és acostar la recerca educativa als docents i als responsables de les polítiques educatives d’arreu del món. El món es fa més complex, i les nostres escoles també, però també hi ha més recerca que mai, i cal posar-la a l’abast. 

L’OCDE va publicar també un resum executiu on trobem un primer gràfic que condensa els 7 principis de l’aprenentatge.

Posteriorment l’OCDE va publicar el Manual per a entorns d’aprenentatge innovadors, on els 7 Principis apareixen com les condicions per a la creació d’aquests entorns i on llegim la frase que ha inspirat la infografia que compartim aquí: 

…aquests principis es plantegen com a fonamentals en totes les escoles i tots els plans d’aprenentatge perquè ofereixen els blocs de construcció de disseny, millora i innovació

La força i la rellevància d’aquests no rauen en cadascun, pres aïlladament: no són un menú d’on es pugui triar a voluntat allò que més agradi i ometre la resta. Combinats, formen un esquema exigent, ja que proposem que tots configurin la pràctica i el disseny, tant a les escoles com en plans i sistemes més amplis. Tanmateix, no és realista que una escola o demarcació comenci a aplicar els set principis amb la mateixa prioritat alhora. En canvi, aplicar-ne un o dos –en la implicació i les emocions, posem per cas, o la personalització o la resposta formativa o la interconnexió horitzontal– pot crear el canal per on fer avançar els altres. Les eines presentades en aquest capítol tenen en compte aquesta necessitat de prioritzar. 

La idea dels 7 principis com un tot ens ha portat a imaginar metàfores com l’arc de Sant Martí o els set estels de l’Ossa Menor, les parts i el tot, unitat i varietat. D’aquestes dues idees neix una infografia amb fons fosc, com el firmament, i on cada principi està representat per un color. El lloc central d’aquests cercles concèntrics l’ocupa l’aprenent, i cada principi sembla abraçar, protegir i fer possible la meravella del fet d’aprendre. 

10640176690?profile=RESIZE_710x

La segona pàgina de la infografia incorpora un resum de cada principi, una traducció basada en el text original i el resum executiu.  

10640177491?profile=RESIZE_710x

El Servei d’Èxit Educatiu i Noves Oportunitats ha encarregat aquesta infografia a la dissenyadora Aida Ferrer, qui ha tingut una cura molt especial a l’hora d’assignar el color a cada principi. Tot i que el significat dels colors és un aspecte altament subjectiu, també és cultural. El color assignat a “l’aprenent, al centre”, el gran cercle generador de tots els altres principis, porta un missatge d’equitat, no només de gènere, imprescindible per a una escola i una societat més justes i amb possibilitats d’èxit per a tots i totes. Perquè l'èxit educatiu és un dret: el dret a l'educació no és altra cosa que el dret a l'èxit educatiu.

La tipografia escollida, Dyslexie Font, ha estat dissenyada per a millorar la facilitat de lectura i comprensió de les persones amb dislèxia. 

La combinació cromàtica ajuda a entendre el dinamisme d'aquests set principis en joc: la flexibilitat, l'adaptació a cada aprenent, les lleis que mantenen les òrbites personals en la societat, en interacció constant amb altres. A la pel·lícula documental Picotazos contra el cristal, de Rafael Molés i Pepe Andreu, sentim unes paraules de Juan Llauder, fundador i primer director de l'escola O Pelouro, de Caldelas de Tui, paraules que subratllem perquè ens inspiren, mentre concentren i alhora projecten aquests set principis. Davant la pregunta "Per què calia una escola con O Pelouro?", Juan Llauder respon tres coses: 

"Para ser.

Para ser con otros.

Para ser con otros en el mundo"

Celebrem la creativitat i encert d'Aida Ferrer i compartim aquesta infografia amb tots vosaltres. Podeu descarregar-la amb el fons blau o amb el fons blanc, en JPEG o en PDF. Per a format pòster es pot imprimir en DIN-A3. 

ARXIU PDF FONS BLAU

ARXIU PDF FONS BLANC

ARXIU JPG PÀGINA 1 FONS BLAU   //  ARXIU JPG PÀGINA 2 FONS BLAU

ARXIU JPG PÀGINA 1 FONS BLANC //  ARXIU JPG PÀGINA 2 FONS BLANC

 10640182494?profile=RESIZE_584x

 

 10640183466?profile=RESIZE_584x

 

 

Compartiu-la també a Twitter! Ens agradarà veure com llueix el vostre pòster! 

#7Principis

#ÈxitEducatiu

Llegir més...

Interview with Professor Andy Hargreaves

10436025089?profile=RESIZE_584x

 

In your book Collaborative professionalism you talk about the 4 Bs (before, beyond, besides, betwixt) that must be taken into account before embracing a change that has been successful elsewhere. How do you think taking into account those 4Bs can make a difference for us?

4Bs

The point of the 4Bs is to help everyone be a systems thinker. This means that whenever you have a problem or an issue, you avoid rushing into action, if you can, open the problem up, and consider the different dimensions that might be affecting it and that might influence your response. We tend to think that systems thinking belongs to leaders at the top. They make the plans; other people implement them. But being a good teacher, and making good judgments, involves systems thinking too.

10436027855?profile=RESIZE_584x

The 4Bs of Collaborative Professionalism

Whether you are developing a policy, implementing a policy, or creating a new lesson that has nothing to do with the policy, being a good systems thinker is a vital skill. It can help educators consider how to implement a policy effectively, how to adopt an innovation in an intelligent way that is a good fit for the school, how to deal with a colleague who seems to be resisting change, and so on. I have attached some slides with questions for educators to ask when they respond to change that is happening with the 4Bs.  

Schools can even teach young children systems thinking. If a peer suddenly gets angry, for example, what happened just before that moment or even earlier that day that might explain the outburst – perhaps an argument at home, or someone else insulting them. Who is beside this person, or not beside them – are they alone, or influenced by having to impress bad company? What’s betwixt their behaviour – how does their behaviour get influenced by success or lack of success in the curriculum? Are they taking their learning frustrations out on more successful students? And what is beyond this moment? Does the badly behaving child have any hope for the future, any opportunities that await them, or do they feel hopeless, or condemned to a poor life? So in addition to standing up to the school bully, children can also understand what triggered the bully’s behaviour and try to calm things down instead of overreacting. They can find a way to help them with their homework when they are struggling with their learning. And so on.

I try to use systems thinking in all parts of my own life. When my late mother was extremely ill in hospital in her 90s and was dealt with by a series of different doctors, I created a flow chart of her conditions, the interventions that had been made and the options that remained, which they really appreciated, although they had never seen anything like it before. For the first time,  the flow chart showed my mother as a whole person, not just a series of distinct medical conditions. Similarly, when I was trapped on a mountain overnight last summer with no tent, sleeping bag or shelter, the important thing was to figure out the choices and their consequences. Would I survive even if I was uncomfortable? (Yes, I could). Did I have enough food, water, and battery power for my flashlight? (Just!). What were the risks of coming down over rough terrain in the dark? (Higher than staying where I was). Was I able to inform people I was OK? (Just in time before my phone ran out of power).

10436030678?profile=RESIZE_710x

Some degree of accountability is necessary to evaluate the success of a system and to detect and correct its flaws. You have often commented on the shortages of standardized tests, PISA style. What alternatives can you suggest to our policymakers to help us know whether we are using the best practices?

Accountability

First and foremost, teachers must be accountable to each other. This is sometimes called lateral or horizontal accountability. I call it responsibility. This kind of accountability requires four things – experience (of practising things to a point of great proficiency); inquiry (before making a big change or when things go wrong); research evidence; and addressing these things together, collaboratively rather than alone.

Next, teachers must be accountable to their students. This means increasing the importance of student voice. This means listening to students’ contributions respectfully. In a noisy discussion, the teacher should raise their hand and wait their turn too. It means apologizing for saying the wrong thing, or for making a mistake. And it means explaining what the point of the learning is that students are being asked to undertake. 

Third, teachers are accountable to parents. During the pandemic, millions of parents watched teachers teach for the first time. Whether teachers taught well or badly online, most parents realized how challenging and complex teaching actually is. We shouldn’t lose this moment but work to improve continuous communication with and feedback to parents, especially digitally where that is possible, rather than just two or three meetings a year. 

Last, is public and political accountability. It has a place, but is the least important of the four, and should not drive the other three. Here we need to ensure that metrics reflect the true goals of a nation’s schools and the breadth of their aspirations – to include student satisfaction, well-being, contributions to the community, global skills and so forth. OECD metrics are mainly driven by economic needs. The OECD is, after all, an economic organization. But schools systems must make sure they address the wider goals of the child’s development.

You say that to be fully equitable and inclusive, our schools must re-engage with working class identity. What changes in the curriculum do you suggest achieving that re-engagement?

In addition to re-engaging with working-class identity, schools face another challenge: as Owen Jones says in his book Chavs “The problem is that parents and children who are cynical about education have something of a point. [...] The disappearance of so many good, well-paid working-class jobs in communities across the country means it is difficult to see what lies at the end of school - other than supermarkets or call centers.” In the face of this harsh reality, how can schools contribute to keep working class kids engaged?

Working Class

The working class is part of diversity. It should not be treated as an exception to diversity, and definitely not as an opponent of it. Not all working class people are poor. Some working class traditions historically created sustainable livelihoods and strong communities. The disruption of supply chains by the pandemic, climate change events, and protests against democracy mean that wherever possible, more manufacturing will come back closer to home. This will mean a renewal of working class jobs and careers. There are various consequences of this such as more status and resources for vocational education, including maker space learning from a very early age for all students, teaching about labour history and the misuse of labour such as in child labour overseas, studying who makes our clothes and what their conditions of work are, discussing the strengths and limitations of trades unions, including positive working class characters in children’s literature, developing narratives that social class has many colours now, and thinking systemically about how to improve everyone’s quality of work life to an acceptable standard (even if working in a call centre may not be your greatest passion in life).

10436032085?profile=RESIZE_584xCan we engage students who are just not interested in school? 

Engagement

Many young people who are disengaged with school are not disengaged with learning. They might not like paper learning at school, but they might well enjoy working on their farm, improving their skills at football, looking after young children in their family, or getting to the next level on a challenging video game. 

We have seen that in your books and articles you often use ideas and concepts in groups of three, like triads. We have found these examples particularly inspiring. Do you think such an essential formulation can help to align the vision of both policymakers and practitioners? 

Some of the triads that appear in

 

Hargreaves, Andy. Moving : A Memoir of Education and Social Mobility. Bloomington, In, Solution Tree Press, 2020.

10436035101?profile=RESIZE_400x

 

 

Freedom, dignity, and identity (Moving, p. 120)

Dignity, freedom, and autonomy (Moving, p. 4)

Mobility, identity, and liberty (Moving, p. 6)

Purpose, meaning and direction (Moving, p. 110)

Values, knowledge, and cultures (Moving, p. 142)

… acknowledged, known, and treated with dignity (Moving, p. 164)

Professional capital as the sum of human capital, social capital and decisional capital (Professional Capital, p. 5)

3 dangerous myths of engagement: relevancy, technology, fun (lecture on student engagement, MUN Faculty of Education)

Experience, explore and explain success (Moving, p.3)

Three types of minds for three kinds of schools and three social classes (Moving, p.64)

Triads

George Kelly invented personal construct theory in 1955. Included in this invention was a methodology known as the repertory grid. This involved showing people cards with words or images in threes – how do these two differ from the other one – over and over again. Using threes goes beyond binary thinking and leads to creativity and consideration of options. John Dewey took what other people thought were opposites, such as work and play, and combined them as both/and concepts. When there are opposites, I often try to have some empathy for both sides as a starting point, then search for something between and beyond them – in the middle, up a bit, and then moving to one side diagonally (that’s the creative part) that will address legitimate questions raised by both sides. This means trying to respect your opponents even though you may not like them. Sometimes I go beyond 3 – like the Fourth way or the Five Paths of Engagement (the evidence counts for a lot here) – but working in 3s rather than ones or twos is a more constructive way to begin.

10436036694?profile=RESIZE_584x

Interview with Andy Hargreaves
Commission, proposal and translation: Working group "Learning at the School that Learns", Yolanda González, Mireia Xortó and Begonya Folch

Servei d'Èxit Educatiu i Noves Oportunitats, Departament d'Educació, curs 2021/22

10436037654?profile=RESIZE_584x

By Andy Hargreaves, Ontario, February 24, 2022

Catalan version

 

Llegir més...

Quan totes les veus compten: una conversa sobre equitat educativa

Webinar de Carlos Moreno, Big Picture Learning

10208167291?profile=RESIZE_710x

 

Dilluns, 14 de març de 2022, a les 17:30h

Emissió en directe amb traducció simultània en català

http://www.youtube.com/watch?v=yqEUmeWQ9xQ

 

Emissió en directe, en versió original en anglès

http://www.youtube.com/watch?v=oYsRWvsCsXk

 

 

Webinar amb el professor Carlos Moreno, expert internacional en el disseny d'escoles i entorns motivadors per als joves, amb possibilitats d'èxit per a tots els alumnes, i especialment per a aquells que no han encaixat en contextos molt tradicionals o poc inclusius. 

Carlos Moreno és director executiu de Big Picture Learning, una organització sense ànim de lucre que ha creat més de 150 escoles d’aquest tipus als Estats Units i arreu del món.  

De ben segur que aquest webinar ens ajudarà a entendre que la transformació educativa que ens ocupa a escala internacional fa de l’equitat una condició irrenunciable i un objectiu prioritari dels sistemes educatius compromesos amb la qualitat.

Compartim l'impacte i les reflexions a Twitter, amb les etiquetes #AEAequitat i #AprendrealEscolaqueAprèn i @bigpiclearning @Carlos_Moreno06

Llegir més...

9825177886?profile=RESIZE_710x

Com construir el professionalisme col·laboratiu

2n webinar del Dr. Andy Hargreaves 

Dimarts, 23 de novembre, de les 17:30 a les 19:30 h 

Enregistrament versió en català

Enregistrament versió original en anglès

Servei d’Èxit Educatiu i Noves Oportunitats

Grup de Treball Aprendre a l’Escola que Aprèn

 

En aquest webinar el professor Andy Hargreaves ens mostrarà com les relacions professionals basades en una confiança profunda influeixen positivament en l’aprenentatge dels estudiants; quines estructures i eines són necessàries per a enfortir aquesta cultura amb expertesa i entusiasme; quins reptes planteja la presa de decisions en el rol de lideratge educatiu i com ha de ser la interacció  professional perquè tingui solidesa i solidaritat (Solidarity with Solidity: The case for collaborative professionalism).

 

A Twitter:

#AprendrealEscolaqueAprèn

@HargreavesBC

 

9833814881?profile=RESIZE_710x

 

 

 

 

Llegir més...

        9783462697?profile=RESIZE_710x

 

Com augmentar la motivació dels aprenents? Webinar del Dr. Andy Hargreaves

Dimarts, 9 de novembre de 2021, a les 18:30h

 

Enregistrament, versió en català

Enregistrament versió original en anglès

 

"No hi ha èxit sense benestar, ni benestar sense èxit"

En la creació de contextos d’aprenentatge altament inclusius, la relació entre la motivació i èxit educatiu és decisiva.  

Per tal de continuar reflexionant i donar valor a aquests contextos d'aprenentatge, ens complau convidar-vos al webinar “Com augmentar la motivació dels aprenents”, del professor Andy Hargreaves. 

El professor Hargreaves és un expert internacional en motivació, transformació educativa, lideratge i professionalisme col·laboratiu, i és coautor amb Dennis Shirley del llibre Five Paths of Student Engagement (Cinc vies per a la motivació dels aprenents). Ha estat assessor d’educació del Premier d’Ontario i actualment ho és del govern d’Escòcia, així com d’organitzacions professionals i organismes internacionals d'arreu del món.

Andy Hargreaves farà avui el seu primer Webinar a Catalunya, i ha estat convidat pel Servei d’Èxit Educatiu i Noves Oportunitats, i en concret pel seu Grup de Treball “Aprendre a l’Escola que Aprèn” (Direcció General d'Innovació, Digitalització i Recerca Educativa, Departament d'Educació).

Per contribuir a la pregunta inicial podeu respondre aquest Formulari

Compartirem reflexions a Twitter amb les etiquetes #AEAmotivació i #AprendrealEscolaqueAprèn i @HargreavesBC

 

 

Llegir més...

Lideratge amb compassió per a un sentiment de pertinença

 Webinar realitzat el dimecres 24 de febrer de 2020

Enllaç a l’enregistrament (català)

Enllaç a l'enregistrament (en anglès)

 

8589837486?profile=RESIZE_584x

 

Segon webinar amb Kathryn Riley en el marc del nostre projecte “Aprendre a l’Escola que Aprèn”, del Servei d'Èxit Educatiu i Noves Oportunitats.  

8589841255?profile=RESIZE_400x

Kathryn Riley i Manuela Mendoza proposen un webinar molt participatiu al voltant d’aquests 3 eixos: 

  • Quins són els reptes actuals que les escoles i els equips directius han d’entomar?
  • Què implica un lideratge amb compassió?
  • Quines eines i enfocaments poden contribuir a crear les condicions per a un sentiment de pertinença a l’escola?

 Aquest  webinar, especialment adreçat a líders educatius, és la continuació  del 1r que va oferir Kathryn Riley als docents el passat 28 de gener, Com és una escola on tothom sent que hi pertany?.

Liderar en una nova era és una publicació de Kathryn Riley i Manuela Mendoza sobre experiències de lideratge durant el confinament degut a la Covid-19. En aquesta publicació donen resposta a la pregunta: “Fins a quin punt l’impacte i l’experiència de la Covid-19 han redefinit què implica ser un/a director/a?”. Podeu consultar-ne un resum-traducció en aquesta presentació interactiva

8589842093?profile=RESIZE_584x

 

Desitgem que aquest webinar ens ajudi a entendre millor la importància i el valor de la pertinença en relació a l’èxit educatiu de tots els aprenents i ens inspiri en la creació de les condicions que promouen el sentiment de pertinença i l’agència de tota la comunitat educativa. 

Esperem poder comptar amb la vostra assistència i us animem a fer difusió i/o compartir les vostres reflexions a Twitter amb l’etiqueta #AprendrealEscolaqueAprèn.

 

 

 

Llegir més...

8485855855?profile=RESIZE_710x

 

 

Com és una escola on tothom sent que hi pertany?

Webinar de la professora britànica Kathryn Riley

dijous 28 de gener de 2020

 

Vídeo del webinar en català

8576073256?profile=RESIZE_584x

 

Enllaç a l'enregistrament (en anglès)

 

La Dra. Riley és reconeguda internacionalment per la seva recerca i la seva expertesa al voltant del sentiment de pertinença en l’àmbit educatiu (The Art of Possibilities). La seva recerca demostra la profunda relació entre el sentiment de pertinença i l’èxit educatiu, així com la importància del diàleg i la veu de tothom en la creació de contextos d’aprenentatge altament inclusius.  

De ben segur que aquest webinar ens ajudarà a entendre millor la importància i el valor de la pertinença en relació a l’èxit educatiu de tots els aprenents i ens inspirarà en la creació de les condicions que promouen el sentiment de pertinença i l’agència de tota la comunitat educativa. 

 

8485909452?profile=RESIZE_710x

 

8485915093?profile=RESIZE_584x

 

 

 

Servei d'Èxit Educatiu i Noves Oportunitats

Subdirecció General de Transformació Educativa

Direcció General d'Innovació, Recerca i Cultura Digital

Llegir més...

La UNESCO reconeix com a pràctica internacional de referència l’aliança Escola Nova 21.  És per això que aquesta organització ha demanat al programa un ‘paper’  de política pública per explicar com  s’està impulsant la Transformació Educativa a Catalunya

 

El ‘paper’ porta per títol “Rethinking Education in Catalonia: The Escola Nova 21 alliance – A case study” i ha estat escrit per Eduard Vallory, director d’Escola Nova 21. Es troba  publicat al directori sobre reserca i prospectiva que es pot consultar al web de l’UNESCO.

Aquesta sèrie de ‘papers’, Education Research and Foresight (ERF) Working Papers, proposa reflexions sobre els reptes i les oportunitats de l’educació al segle XXI i proporciona informació sobre els conceptes i principis que guien la política global de l’educació, així com els compromisos clau de l’Agenda de l’Educació 2030. “Entre els seus autors hi ha una àmplia audiència de polítics i responsables de l’educació, investigadors, advocats i professionals.

 

Llegir més...
Comentaris 0

L’any 2015, en el context de l’adopció per part de l’Assemblea General de Nacions Unides dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), la UNESCO i sis altres agències de Nacions Unides van organitzar a Incheon el World Education Forum, per determinar les prioritats globals sobre educació per als pròxims quinze anys

Al Fòrum hi van assistir entitats de la societat civil d’arreu del món, governs de 160 països, organismes multilaterals i representants del món educatiu. Les conclusions es van recollir a la Declaració d’Incheon Educació 2030, junt amb un Marc d’Acció, per a “Garantir una educació inclusiva i equitativa de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge al llarg de la vida per a tothom”, com estableix l’ODS 4.

Es tracta d’una Declaració molt rellevant per l’àmplia diversitat d’impulsors i per la seva alta aspiració: “Volem transformar vides mitjançant una nova visió de l’educació, amb mesures agosarades i innovadores”, diu. I per això, “Ens comprometem amb caràcter d’urgència amb una agenda d’educació única i renovada que sigui integral, ambiciosa i exigent i que no deixi ningú enrere”. Alhora, el Marc d’Acció (#80) recull la necessitat d’aliances amb la societat civil per fer-ho possible, com ha estat Escola Nova 21. Entre altres, estableix els valors universals en què es basa l’educació (#5), la necessitat que la inclusió i l’equitat estiguin al centre (#7), la necessària actualització educativa redefinint què entenem per qualitat (#9) o com possibilitar un aprenentatge al llarg de tota la vida des d’una lògica 360º (#10).

Junt amb els documents de la UNESCO Repensar l’educació i ‘Educació per als Objectius de Desenvolupament Sostenible’, també disponibles en català, la Declaració d’Incheon Educació 2030 és una eina de referència per a l’ampli consens en què s’ha de basar el treball per a l’actualització educativa a la nostra societat.

 

Per descarregar la Declaració d’Incheon Educació 2030 feu click sobre la imatge.

 

Llegir més...
Comentaris 0

"Manual per a entorns d'aprenentatge innovadors"

Aquest Manual, publicat en català pel Centre UNESCO de Catalunya i la UOC, és la culminació del projecte Entorns d’Aprenentatge Innovadors (ILE segons les seves sigles en anglès) que en la darrera dècada ha sintetitzat els set principis de l’aprenentatge i les característiques organitzatives que els possibiliten. És una contribució important per a docents, equips directius i responsables de polítiques públiques, perquè combina la reflexió i les bases per a l’actuació per al canvi educatiu.

L’horitzó comú de canvi educatiu parteix d’un Propòsit amb una concepció inclusiva i orientadora de l’educació, que ha de comportar una transformació en els altres elements, que és del que tracta aquest Manual: tant en les Pràctiques d’aprenentatge –inclosa l’Avaluació–, que han d’estar centrades en la persona que aprèn i fer-la corresponsable; com en una Organització del centre al servei de l’aprenentatge.

El Manual es divideix en quatre capítols, que ofereixen una síntesi concisa i no tècnica d’un volum substancial de reflexió internacional sobre aprenentatge i innovació, basat en cada cas en publicacions referenciades. Cada capítol presenta també eines pràctiques i promou, a través de l’acció pràctica, les conclusions clau de l’ILE mitjançant la formació del lideratge educatiu, l’autoavaluació i el desenvolupament professional.

Podeu descarregar-lo fent click a la següent imatge:



Llegir més...
Comentaris 0

L'Espiral d'indagació (The Spiral of Inquiry)

 

L'Espiral d'indagació (Spiral of Inquiryés una metodologia d'indagació en equip que té per objectiu la millora dels aprenentatges de tots els alumnes. Es proposa com a eina de millora per a la transformació dels centres educatius que formen part de les xarxes locals de transformació educativa.

Els professors d'un mateix nivell educatiu o equip docent practiquen l'Espiral d'indagació per abordar junts les dificultats dels seus alumnes i per consensuar què marcarà la diferència i on cal fer un esforç i implementar noves accions que portin a alguns canvis. Aquests canvis fan referència a la millora que es busca, i afecten els 4 eixos de l’horitzó comú de canvi: aprenentatge competencial, pràctiques d’aprenentatge fonamentades, avaluació i organització.

La metodologia ens fa passar per diferents fases on primer ens fem preguntes, recollim dades, enfoquem sobre què marcaria la diferència,  avancem una hipòtesi, aprenem plegats per dissenyar els canvis, els apliquem junts i per a tots els alumnes i finalment comprovem si hem marcat la diferència, això és, observem els canvis, valorem els resultats.

Les autores de la metodologia, Judy Halbert i Linda Kaser, van ser a Barcelona el 28 de novembre de 2017 per oferir una conferència en el marc dels Debats d'Educació de la Fundació Jaume Bofill. Podeu tornar a veure la conferència en Català i en Anglès al canal de Debats d'Educació

 

Llegir més...

A l’informe de Delors es proposa com a objectiu últim de l’educació Aprendre a ser, que es desglossa alhora en tres altres objectius: Aprendre a conèixer (aprendre a aprendre, aprendre a adquirir i construir coneixement), Aprendre a fer (aprendre habilitats socials i professionals per relacionar-se) i Aprendre a conviure (a viure en societat).

Us convidem a la seva lectura: Educació: Hi ha un tresor amagat a dins

Llegir més...

La recerca sobre “La naturalesa de l’aprenentatge” (OCDE, 2010) ha sintetitzat els principis que haurien de fonamentar els entorns d’aprenentatge del segle 21:

  • 1. L’alumnat ha de ser el centre de l’aprenentatge. En aquest sentit, els entorns d’aprenentatge han d’atorgar als alumnes el protagonisme que els correspon, estimulant el seu compromís i una participació activa i autoregulada en la construcció del propi coneixement. La pràctica pedagògica disposa de metodologies diverses orientades a aquesta finalitat.
  • 2. L’aprenentatge és un procés de naturalesa social. L’organització dels entorns d’aprenentatge no ho pot passar per alt i ha de treure partit de la potencialitat de l’aprenentatge cooperatiu. Aquesta metodologia, quan s’utilitza adequadament, permet posar en joc capacitats de naturalesa diversa i obtenir resultats en l’àmbit conductual i afectiu. D’altra banda, l’aprenentatge autònom i la recerca personal també han de disposar del seu espai en l’activitat quotidiana de l’alumne i han d’anar guanyant pes en la seva trajectòria.
  • 3. Les emocions són part integral de l’aprenentatge. L’aprenentatge és un procés que resulta de la combinació inextricable entre motivació, cognició i emoció. L’assoliment de resultats exigeix que les experiències educatives siguin capaces de connectar amb els interessos i motivacions dels alumnes.
  • 4. L’aprenentatge ha de tenir en compte les diferències individuals. L’organització dels entorns d’aprenentatge ha de contemplar necessàriament les diferències en coneixements previs, estils, estratègies, creences, interessos i motivacions.
  • 5. L’esforç és clau per a l’aprenentatge. Els entorns d’aprenentatge han d’estimular els alumnes a posar en joc les seves capacitats per superar-se, evitant la ineficàcia de la pressió excessiva per a la qualitat dels resultats.
  • 6. L’avaluació continuada afavoreix l’aprenentatge. Les experiències educatives han de permetre que els alumnes puguin identificar amb claredat quines són les expectatives en relació a l’activitat de cadascun d’ells. L’avaluació formativa és indispensable per retroalimentar el procés d’aprenentatge i el disseny de la pròpia acció educativa.
  • 7. Aprendre consisteix a construir connexions horitzontals entre àrees de coneixement i matèries que promoguin la translació de les estructures de coneixement a situacions noves. Aquesta connectivitat horitzontal també s’ha de poder desenvolupar per a la connexió entre l’entorn d’aprenentatge formal, la comunitat en el seu sentit més extens i la societat en general. Les situacions d’aprenentatge autèntic que promouen aquest tipus de connexions permeten obtenir nivells de comprensió més profunds.

Us convidem a la seva lectura complerta: La naturalesa de l'aprenentatge.

Llegir més...

Repensar l’educació la UNESCO revisa i actualitza l’Informe Delors, i ho fa compartint l'urgència de «replantejar el propòsit de l’educació i l’organització de l’aprenentatge», des d’una «visió holística» que «superi les dicotomies tradicionals entre aspectes cognitius, emocionals i ètics», i alertant-nos del risc de posar tot l’èmfasi «en els resultats dels processos educatius deixant de banda el procés d’aprenentatge».”

 “Està inspirat en una visió humanista de l’educació i el desenvolupament, basada en el respecte per la vida i la dignitat humanes, la igualtat de drets, la justícia social, la diversitat cultural, la solidaritat internacional i la responsabilitat compartida per a un futur sostenible. Proposa que considerem l’educació i el coneixement béns comuns mundials per tal de reconciliar el propòsit i l’organització de l’educació com una empresa social col·lectiva en un món complex.”

És una lectura molt recomanada -per no dir obligada- per a totes aquelles i aquells que volem ser part activa d'aquest canvi.

Us convidem a compartir en aquest post les vostres reflexions!

Llegir més...

Creiem que el coneixement s’ha de compartir. Per això fem servir una llicència Creative Commons, llevat que en algun material indiquem el contrari. Us animem a copiar, redistribuir, remesclar o transformar els continguts propis d’aquest web, i només us demanem que difongueu les vostres creacions amb la mateixa llicència oberta i en reconegueu l’autoria i la font.