Bon estiu! Tornem el setembre plens d'energia i de transformació educativa!
L'equip d'Escola Nova 21
Totes les publicacions (49)
Ordenar per
Les vacances d'estiu són un bon moment per repassar fotografies i vídeos i és per això que us animem a compartir els millors moments d'aquest curs amb les vostres experiències!
Recordeu que podeu fer servir els següents hashtags:
#TransformacióEducativa
#EscolaNova21
#XarxesLocalsEN21
#MostraEN21
#Xarxesperalcanvi
Fa dos anys, un conjunt d’entitats i d’escoles i instituts vam posar en marxa Escola Nova 21 amb la voluntat d’actualitzar què entén la nostra societat per “educació de qualitat”, i crear una presa de consciència social i un consens ampli sobre la necessitat, la urgència i la direcció de la transformació educativa, perquè esdevingui política pública.
L’instrument principal per a assolir aquest objectiu és l’aprenentatge cooperatiu de centenars d’escoles i instituts per tal de concretar aquest horitzó comú d’educació de qualitat en la seva Visió de centre, i treballar conjuntament adoptant metodologies de canvi que ho facin possible per fer-la possible a cada realitat.
Aquest treball, però, requereix una confluència de tots els instruments i recursos existents per tal que es pugui mantenir la direcció de transformació i actualització el temps que calgui, i que es pugui emprar al Projecte Educatiu de Centre, al pla de direcció, al treball amb la comunitat educativa i amb els professionals i serveis del Departament, o amb les xarxes de docents i associacions de mestres. És per això que hem promogut la creació d’un instrument que vol donar aquest marc general de referència en el procés de transformació: la Rúbrica de canvi.
La Rúbrica de canvi és una eina d’orientació i autoavaluació en format digital per tal que els centres educatius determinin els objectius immediats del seu progrés en les diverses dimensions de l’horitzó comú d’una qualitat educativa per a tothom: el propòsit i el caràcter inclusiu i orientador, les pràctiques d’aprenentatge, l’avaluació i l’organització. L’hem elaborat amb un equip de directores de centres impulsors, inspectors del Departament i experts, i l’ha validat el propi Departament, tal com ho va comunicar recentment en un escrit dirigit a tots els centres del programa.
El nou equip del Departament ja ens ha comunicat que el treball conjunt per a la transformació educativa es mantindrà, i que l’aprenentatge que es generarà amb la utilització de la Rúbrica de canvi haurà de servir per a reforçar la capacitació i solidesa dels centres en l’autonomia del seu procés de millora.
“Si vols construir un vaixell, no comencis per buscar fusta, tallar taules o distribuir la feina. Evoca primer en els homes i les dones l’anhel de la mar lliure i ampla”, Antoine de Saint-Exupéry.
Tot procés de canvi té com a element central la generació d’una visió del canvi. Re-imaginar-se a futur és imprescindible per actuar i prendre decisions coherents a curt i mig termini.
El sentit de disposar d’una visió de centre i les característiques del procés a l’hora de crear-la han estat els punts clau de les trobades de xarxa que s’han portat a terme durant el curs que en breu tanquem. Centres d’arreu de Catalunya estan immersos en el procés de re-imaginar-se. Alguns han dinamitzat sessions amb famílies per a què contribueixin a crear la visió de centre, d’altres aprofitaran aquest final de curs per a tancar-la i també n’hi ha que ja disposen de la nova visió de centre i estan pensant de quina manera comunicar-la per implicar a tota la comunitat educativa.
Des de l’equip de xarxes del programa hem tingut l’oportunitat de visitar diverses xarxes, on sempre hem trobat centres inquiets i amb dubtes molt raonables que sorgeixen en iniciar el procés de creació de la visió de centre. Aprofitarem aquestes línies per compartir amb tota la comunitat digital 3 inquietuds i dubtes freqüents sobre la visió de centre, i aportarem la nostra opinió al respecte, tot esperant que vosaltres també pugueu dir la vostra al fil d’aquest post!
- Com es pot iniciar el camí cap a la visió de centre quan hi ha docents i/o famílies poc implicades?
En general, existeix una tensió (ni bona ni dolenta, simplement existeix) entre el context actual i allò que volem ser. La visió de centre expressa un somni: allò que el centre vol ser en un futur, independentment de les condicions actuals. Partir del context actual limitaria la visió del centre, fent que respongui a la pregunta “què PUC ser?” en lloc de respondre a la pregunta “què VULL ser?”. En primer lloc cal, doncs, debatre sobre què es vol ser, i posteriorment analitzar com anar avançant cap aquest somni, ara sí, tenint en compte el context i la situació de cada moment. Aquest debat sobre el futur del centre contribuirà a generar compromís col·lectiu cap a allò que es vol ser i, per tant, també a alinear tota la comunitat educativa entorn al canvi.
- Una vegada creada, es pot canviar la visió del centre?
La visió de centre no hauria de ser un element permanent i immutable. El fet d’haver portat a terme un procés participatiu acotat en el temps per crear la visió del centre aportarà un hortizó i permetrà al centre començar a caminar, però això no vol dir que, amb el temps, aquesta hagi de romandre exactament igual. De fet, és probable, i fins i tot recomanable, que la visió de centre es vagi ajustant a mesura que el centre avança en el seu procés de canvi.
- Fins a quin punt s’ha de tenir en compte tot allò que diuen les famílies a l’hora de generar la visió de centre?
Una de les funcions principals de la visió és alinear i implicar tota la comunitat educativa del centre en una direcció clara i compartida. Que les famílies (i també els infants!) participin en el procés de creació de la visió del centre facilitarà que, posteriorment, se sentin més implicades i motivades a l’hora d’avançar-hi com a centre educatiu. El fet d'obrir un procés participatiu garanteix que tothom pot expressar la seva opinió, de manera que la visió finalment construïda reflecteixi els grans consensos de la comunitat educativa. És rellevant, doncs, deixar clara quina expectativa poden tenir les famílies sobre el procés de redefinició del centre, transmetent que la potència del procés rau en escoltar la veu de tota la comunitat educativa per a què la creació de la visió sigui col·lectiva.
Us animem a continuar somiant, reflexionant, creant i compartint la vostra experiència a l’hora de crear la visió de centre! Sabeu que podeu comptar amb el Kit per a la creació de la visió de centre com a guia del procés.
Aprofitem per desitjar-vos a totes i tots un molt bon estiu!
Ja hem celebrat la nostra primera sessió plenària! Moltes gràcies a tots els professors i professores que vau assistir en representació dels 204 centres del Programa Xarxes per al canvi!
Ens fa molta il·lusió compartir amb tots els equips impulsors i els claustres les imatges de la trobada, així com els vídeos amb què hem volgut agrair-vos tota la feina feta i les idees i iniciatives que ja esteu posant en marxa. Amb aquest primer vídeo hem volgut capturar l’essència d’aquest primer any.
La suma de tants centres educatius, tants professionals de l’educació i representants de les institucions educatives de la ciutat i de referència pedagògica va posar de manifest la voluntat i el compromís amb la renovació pedagògica de la ciutat i la responsabilitat que compartim per repensar l’educació, l’escola, la manera com ens relacionem i els contextos d’aprenentatge que construïm. Una onada de reflexió pedagògica que cal celebrar i que impulsa una transformació educativa que vol arribar a tots els infants i joves, a totes les aules, a tots els centres.
En aquest segon vídeo, “Aprenent del passat per orientar el futur”, hem volgut mostrar la connexió entre algunes de les mestres i pedagogues catalanes del s. XX i els Set principis de l’aprenentatge, un tribut necessari pel llegat que representa el pensament d’aquestes mestres compromeses amb processos de canvi i que van posar tota la seva energia en la millora de les vides i els aprenentatges de tots els seus alumnes.
Agraïm a l’Associació de Mestres Rosa Sensat la iniciativa de convidar Philippe Meirieu, investigador sobre pedagogia, com a ponent de la conferència de la primera part de la sessió. Meirieu va remarcar la necessitat de reflexió sobre el propòsit educatiu de l’escola, tot apuntant a la cooperació com un element fonamental per tal que l’escola esdevingui condició de possibilitat de la democràcia. En aquest enllaç podreu llegir el resum que el Diari de l’Educació ha fet de la seva ponència.
Marta Comas, Cap de l’Àrea d’Innovació, Programes i Formació del Consorci d’Educació, va ser l’encarregada d’emmarcar la conferència de Philippe Meirieu en coherència amb el cicle de conferències Som adults?, fruit de la col·laboració entre el CCCB i el programa Xarxes per al canvi.
La sessió va comptar amb l’assistència de representants de les diferents institucions. Josep González Cambray director general de centres; Laia Ortiz tinent alcalde i regidora d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, Mercè Massa gerent del Consorci d’Educació, així com Xavier Chavarria cap de la Inspecció del mateix Consorci de la ciutat. També hi van ser presents, entre altres autoritats, els representants de les institucions amb qui el Consorci d’Educació va signar el conveni per impulsar el projecte fins al curs 2020. Eduard Vallory director de l’Escola Nova, Francina Martí presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i Anna Cros directora de l’Ice de la UAB.
El mestratge de Marta Mata va fer de tancament de la sessió. Com a pedagoga i Regidora d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona tenia molt clara la relació entre educació i política. Deia que fer política consistia a impulsar “l’art del possible” per fer possible allò que no ho sembla”, i per això valorava l’esforç de tothom per impulsar canvis encara que fossin petits.
A través del hashtag #Xarxesperalcanvi podreu recuperar els comentaris dels assistents a la sessió.
Gràcies a totes i tots per fer-ho possible!
Després de diversos mesos de treball i de les primeres proves pilot, ja podeu disposar de la primera versió de la Rúbrica de Canvi. Aquesta va dirigida a tots aquells centres que us trobeu immersos en un procés de transformació cap a l’horitzó comú d’educació de qualitat. La Rúbrica és una eina de reflexió, autoavaluació i aprenentatge que té per objectiu orientar els centres sobre la seva situació actual i ajudar-los a prendre decisions per a la millora.
La Rúbrica ha estat elaborada per un equip format per directores de centres, inspectors d’ensenyament i experts educatius, i l’ha validat el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, pensant en un instrument que contribueixi a capacitar tots els centres en el seu procés de transformació.
La Rúbrica de Canvi es presenta digitalment gràcies a la metàfora d’un hort que, cada centre, haurà d’anar cultivant i regant per apropar-se a la seva visió de centre. Ja són 90 centres els que s’ha registrat a www.rubricadecanvi.cat. Si encara no ho heu fet, us animem a endinsar-vos a l’hort de la Rúbrica!
També teniu a disposició un document d’orientacions d’ús de la Rúbrica de Canvi així com dos documents que us ajudaran a navegar per l’eina digital: les preguntes freqüents i el tutorial.
En els propers mesos continuaremtreballant per seguir millorant aquest instrument. Esperem els vostres comentaris!
En els dos primers anys els principals objectius estratègics del programa ja s'han assolit i és per això que ara se'n formulen de nous. Ahir, davant els mitjans de comunicació, en una trobada a l'Escola Congrés Indians, vam parlar sobre l'evolució del programa, l'impacte sobre el territori, i les línies de futur per encetar el tercer any.
- Com s’han transformat els centres?
- Quines capacitats de canvi han guanyat?
- Quins canvis han fet els centres?
- Les xarxes han compartit els seus aprenentatges?
A continuació us presentem el dossier facilitat als periodistes durant la trobada:
El mes de març de l’any passat fèiem les primeres trobades dels equips impulsors dels 30 centres de la mostra representativa. Així doncs, ja fa un any que els centres de la mostra han iniciat el procés de transformació educativa, liderat per equips impulsors de docents que són el motor de canvi als centres.
El curs 2017-18 va estar centrat en la fase de sensibilització sobre la necessitat de canvi, és a dir, el procés per involucrar a tota la comunitat educativa sobre l’oportunitat i necessitat de canvi i el propòsit d’aquesta transformació. Amb aquesta finalitat, els 30 centres de la mostra van dur a terme diferents accions i dinàmiques, des de l’ús de l’eina d’autodiagnosi per analitzar el punt de partida en cada centre fins a reflexionar conjuntament a partir d’exemples inspiradors com el documental del Most Likely to Succeed o de visites d’aprenentatge a centres impulsors, sessions de claustre, trobades amb la xarxa local, reunions amb famílies i sessions de facilitació i acompanyament amb els equips impulsors i directius.
Del 3 a l’11 de juliol del 2017 els equips impulsors dels centres de la mostra van fer una formació intensiva en la qual van experimentar l’aprenentatge basat en projectes, van aprendre de les millors pràctiques dels centres impulsors i van planificar algunes de les iniciatives de canvi que iniciarien el curs següent.
Els centres de la mostra han iniciat aquest trimestre la fase de residències amb un curs virtual de preparació i, durant aquest mes d’abril, 111 docents dels 30 centres de la mostra estan realitzant estades en centres impulsors, amb l’objectiu d’aprendre d’un centre que ja fa més anys que es troba en procés de transformació educativa.
Paral·lelament, els 30 centres de la mostra estan acabant el procés participatiu de creació de la visió de centre i estan desenvolupant diferents prototips de canvi, alineats amb aquesta visió de centre, amb l’objectiu d’iterar per aprendre com millorar aquestes petites iniciatives de canvi abans de passar a la fase dels canvis estructurals a nivell de centre, que arribarà el curs 2018-19.
Els equips impulsors han liderat totes aquestes dinàmiques, reflexions i iniciatives de canvi als seus centres, en les quals ha participat activament la resta del claustre i la comunitat educativa. Aprofitem aquest primer aniversari per fer balanç de la feina feta, valorar i agrair l’esforç de tots i totes!
Us informem que ja ha arribat la segona edició del llibre L'Espiral d'indagació (The Spiral of Inquiry). Es tracta d'una nova edició revisada i amb una traducció millorada per tal de facilitar-ne el seu ús i comprensió. Trobareu aquesta nova versió a l'apartat de recursos, substituint l'anterior.
Us preguem que el feu arribar als vostres centres i companys i que l'actualitzeu allà on el tingueu penjat.
Moltes gràcies!
Bona tarda!
Durant les properes setmanes és possible que veieu canvis, temporals o definitius, a la xarxa, o fins i tot que experimenteu algun error durant la vostra navegació. Estem treballant per actualitzar i millorar la xarxa!
Precisament per això, si us trobeu amb algun problema o teniu suggeriments i propostes sobre la xarxa estarem molt contents que ens ho feu saber. Podeu contactar amb mi a lola@escolanova21.cat
Moltes gràcies!
El documental "Most Likely To Succeed" es pot veure gratuïtament fins al 12/09 en aquest enllaç:
Primer us trobareu una pantalla en la qual us haureu de registrar:
Després de registrar-vos, podreu accedir al documental:
Els subtítols en castellà estaran disponibles ben aviat.
Participar en el debat: http://xarxaescolanova21.cat/grups/debat-mlts
Així va ser la Setmana de formació del passat mes de juliol:
Ja han començat les formacions, que son sumen els esforços d’Escola Nova 21, l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat, Xarxes per al Canvi liderat pel Consorci d’Educació de Barcelona, i la Diputació de Barcelona, cap a un horitzó comú de canvi
En total, 1.800 participants: 720 docents en el marc de la 52a Escola d’Estiu de Rosa Sensat, 780 en diferents seus arreu de Catalanya (Granollers, Lleida, Manresa, Manlleu, Salt, Sitges, Tarragona, Tona, Tortosa i Vilanova i la Geltrú) i 300 docents dels 30 centres de la mostra representativa d’Escola Nova 21.
La formació vol revisar amb profunditat el propòsit de l’acció educativa i els elements que fonamenten l’aprenentatge, en un format que permetrà els docents transferir-la als seus centres per contribuir al treball de canvi que estan posant en marxa.
Algunes imatges:
Més de 400 docents han participat a les primeres trobades de xarxa arreu del territori català, on s’ha respirat compromís i ganes de canvi. Les trobades han estat acollides per la persona dinamitzadora de la xarxa, majoritàriament en un espai municipal.
A continuació, podeu veure un vídeo-resum d’aquests primeres trobades:
Les primeres trobades de les xarxes locals han constat de tres dinàmiques.
Primera dinàmica
La primera dinàmica ha permès als participants conèixer la resta de centres que formen la seva xarxa. Com a resultat d’aquesta dinàmica s’ha obtingut el mapa de paraules que caracteritzen els centres educatius adherits a Escola Nova 21.
Segona dinàmica
Amb la segona dinàmica, els centres participants han pogut compartir les expectatives que tenen sobre el programa Escola Nova 21 i contrastar-les amb tres aportacions clau del programa: el marc d’escola avançada, les fases de la gestió del canvi i els principis de les xarxes locals. El contrast d’expectatives amb aquestes tres aportacions ha girat entorn a quatre preguntes:
-
Quin canvi esperes que es doni al teu centre d’aquí a tres anys?
-
Què és necessari perquè es doni aquest canvi?
-
On estàs disposat a posar la teva energia?
-
Com creus que hi pot contribuir la xarxa local?
Tercera dinàmica
Per últim, la tercera dinàmica de la trobada ha permès als centres reflexionar conjuntament sobre el per què del canvi educatiu. El punt de partida és el visionament del documental "El Éxito educativo de Finlandia” de Michael Moore.
Amb l’afany de generar preguntes més que no pas de donar respostes, i partint de la inspiració aportada pel visionament d’aquest curt documental sobre el model educatiu de Finlàndia, la reflexió conjunta ha estat guiada per quatre qüestions que animem a què els equips impulsors traslladin a la comunitat educativa del seu centre:
-
Quins són els reptes globals del segle XXI?
-
Quins reptes es trobarà un infant durant la seva vida?
-
Com a docents, com valorem l’experiència educativa que oferim als infants?
-
Si preguntéssim als alumnes del nostre centre què estan aprenent i per què creuen que és important, què respondrien?
Tancament de les trobades
Les trobades finalitzen amb un vídeo que emmarca l’inici d’aquest procés de canvi, que pretén generar les condicions per a la reflexió entorn a una pregunta clau... “Què ha d’aportar l’escola a la vida d’una persona?”.
Agraïments
Tanquem aquestes primeres trobades amb un agraïment molt especial a totes les persones dinamitzadores de xarxes locals i, sobretot, a tots els centres participants pel seu compromís amb la transformació del sistema educatiu català. Estem segurs que sabrem fer de les xarxes locals d’aprenentatge col·laboratiu un instrument clau d’acompanyament i impuls en aquest procés de transformació.
Docents i representants dels equips directius de la mostra representativa visiten l’Escola dels Encants en el marc del treball col·laboratiu entre centres engegat a Escola Nova 21
Els alumnes de la comunitat dels grans de l’Escola dels Encants, de Barcelona, han confeccionat una caixa de recerca que porta per nom “La caixa dels oficis perduts” — un projecte d’investigació que ha estat elaborat de manera curosa amb fotos antigues en blanc i negre i amb bell material de fusta. L’Elisabeth Travesset, la Maria Colell i la Roser Fonts, directora, secretària i coordinadora de Cicle Superior de l’Escola Setelsis, de Solsona, l’examinen amb atenció. Agafen els recursos que conté, llegeixen els seus textos, i prenen nota.
Aquesta manera de treballar, que busca estimular l’esperit investigador dels nens i nenes, és una de les idees que podran incorporar al projecte de canvi que enceta aquesta escola pública de cinquanta anys d’història. Després de dècades mantenint un model que cada cop convencia menys, ha arribat el moment d’aturar-se, reflexionar, beure de noves fonts, superar l’ensenyament transmissor i enfocar la direcció del vaixell cap a una manera de treballar centrada en el desenvolupament de competències per a la vida. Ha arribat el moment de “renovar-se o morir”- resumeix la Roser.
La seva escola es va sumar al programa Escola Nova 21 i ara forma part de la mostra representativa de trenta centres de tota Catalunya que ja han començat el procés experimental de canvi sistemàtic cap al marc d’escola avançada. Han visitat l’Escola dels Encants (i també visitaran altres centres) per veure de primera mà com està treballant un dels centres impulsors del programa, que des del seu inici ja porta vuit anys funcionant a una freqüència en la qual l’alumne se situa al centre de l’aprenentatge i on es prioritza el màxim respecte a la creativitat, la curiositat, les ganes d’aprendre i les emocions dels infants, i es busca que esdevinguin persones autònomes capaces de bastir una vida plena.
Pots llegir la notícia sencera al blog de la web d'Escola Nova 21:
“No estem sols. Estem acompanyats per fer el canvi”
Què és un equip impulsor?
Quines funcions té?
Quantes persones el formen?
Aquestes són algunes de les preguntes sobre la creació de l’equip impulsor del canvi que han sorgit en les trobades de les xarxes locals d'Escola Nova 21 que s'han celebrat arreu de Catalunya.
Hem penjat un document d'Orientacions per a la creació de l'equip impulsor, que trobareu aquí: http://xarxaescolanova21.cat/grups/impulsors-en-centre/recursos
El vostre centre ja té equip impulsor constituït?
Els centres ja teniu a la vostra disposició dos nous recursos que han de servir per a la reflexió i l'orientació del procés de canvi:
- El kit “Most Likely To Succeed: necessitat i oportunitat de canvi”, que proposa fonaments teòrics, recursos complementaris, i dues dinàmiques per a la reflexió als claustres sobre el documental del mateix nom. Aquest Kit el podreu trobar a la xarxa digital, en aquesta adreça: http://xarxaescolanova21.cat/grups/debat-mlts
- El document d'orientacions “Autodiagnosi: necessitat i oportunitat de canvi”, que contextualitza l'eina d'autodiagnosi que hem emprat en el procés de canvi del centre, i ofereix una dinàmica per a la reflexió als claustres a partir de l’informe d’autodiagnosi que cada centre ha generat. El podeu trobar, a la xarxa digital, en aquesta altra adreça: http://xarxaescolanova21.cat/eina-autodiagnosi
A més a més, hem programat una sessió de xat que farem a la xarxa digital el dimecres 17 de maig a les 18h per parlar del Kit i del documental.
Veniu i comentem tots plegats! :)
El passat dijous 27 d’abril, a Santa Margarida i els Monjos plovia intensament. Refugiats dins de l’acollidora Masia Mas Catarro, els centres de la Xarxa de l’Alt Penedès Sud es trobaven per primera vegada amb les expectatives ben altes. Tal i com en Carles, el dinamitzador de la xarxa, relata a la Xarxa Digital (vegeu notícia aquí) “ha continuat plovent, dins la mateixa sala sí!, pluja de comentaris, opinions, idees, dubtes, conceptes, pensaments... fins deixar ben xops els murals…”. "Com descrivien a l’Escola El Drac, es tracta de “marcar-nos petits camins però ben definits i amb objectius clars, amb il·lusió, ganes i convenciment”, i tot plegat en col·laboració amb altres centres dins la xarxa local, perquè, tal i com afegia l’escola Arrels, “trobar-se ja és un canvi pels centres escolars".
El mateix dia a Sant Cugat, la xarxa local també iniciava el seu viatge d’aprenentatge col·laboratiu amb els 11 centres que en formen part i de la mà de l’ICE de l’Autònoma. Intercanvi d’expectatives, debat ben animat al voltant del propòsit educatiu i tot plegat ben amanit amb anècdotes i experiències compartides. Com l’analogia que ens exposava l’escola Turó de Can Mates entre el canvi educatiu i el bambú japonès, que són “no aptes per a impacients”, perquè segons ens comentaven, “el bambú triga 7 anys per començar a créixer, i de cop, durant el setè any, en un període de 6 setmanes, la planta de bambú creix...més de 30 mestres!” Podeu trobar la història sencera a la Xarxa Digital, mitjançant aquest enllaç!
La setmana passada també va ser el torn de la primera trobada de xarxes del Vallès Occidental Nord, a Sabadell, que va ser rebatejada unànimement pels seus membres amb el nom de Xarxa Badabadocs, que és el terme que fan servir a la zona per a les roselles. I també fou el torn de les primeres trobades de les xarxes de la Mola i de Terrassa-Vacarisses, també rebatejada amb el nom de Xarxa L’Obac, a Terrassa, de la xarxa de l’Anoia Oest, a Igualada, i les xarxes del Delta Llobregat Oest, a Viladecans, i Llobregat Centre, a Sant Vicens dels Horts, així com de les xarxes del Vallès Oriental Est, a Mollet, i del Baix Montseny, a Sant Celoni. Les xarxes agafen embranzida per primavera!
I aquesta embranzida la podeu constatar també en els diversos vídeos que les pròpies xarxes han anat generat de les trobades, com ara el de la xarxa del Delta de Llobregat Est, del passat 20 d’abril:
Aquí teniu un parell de fotos:
