“Si vols construir un vaixell, no comencis per buscar fusta, tallar taules o distribuir la feina. Evoca primer en els homes i les dones l’anhel de la mar lliure i ampla”, Antoine de Saint-Exupéry.
Tot procés de canvi té com a element central la generació d’una visió del canvi. Re-imaginar-se a futur és imprescindible per actuar i prendre decisions coherents a curt i mig termini.
El sentit de disposar d’una visió de centre i les característiques del procés a l’hora de crear-la han estat els punts clau de les trobades de xarxa que s’han portat a terme durant el curs que en breu tanquem. Centres d’arreu de Catalunya estan immersos en el procés de re-imaginar-se. Alguns han dinamitzat sessions amb famílies per a què contribueixin a crear la visió de centre, d’altres aprofitaran aquest final de curs per a tancar-la i també n’hi ha que ja disposen de la nova visió de centre i estan pensant de quina manera comunicar-la per implicar a tota la comunitat educativa.
Des de l’equip de xarxes del programa hem tingut l’oportunitat de visitar diverses xarxes, on sempre hem trobat centres inquiets i amb dubtes molt raonables que sorgeixen en iniciar el procés de creació de la visió de centre. Aprofitarem aquestes línies per compartir amb tota la comunitat digital 3 inquietuds i dubtes freqüents sobre la visió de centre, i aportarem la nostra opinió al respecte, tot esperant que vosaltres també pugueu dir la vostra al fil d’aquest post!
- Com es pot iniciar el camí cap a la visió de centre quan hi ha docents i/o famílies poc implicades?
En general, existeix una tensió (ni bona ni dolenta, simplement existeix) entre el context actual i allò que volem ser. La visió de centre expressa un somni: allò que el centre vol ser en un futur, independentment de les condicions actuals. Partir del context actual limitaria la visió del centre, fent que respongui a la pregunta “què PUC ser?” en lloc de respondre a la pregunta “què VULL ser?”. En primer lloc cal, doncs, debatre sobre què es vol ser, i posteriorment analitzar com anar avançant cap aquest somni, ara sí, tenint en compte el context i la situació de cada moment. Aquest debat sobre el futur del centre contribuirà a generar compromís col·lectiu cap a allò que es vol ser i, per tant, també a alinear tota la comunitat educativa entorn al canvi.
- Una vegada creada, es pot canviar la visió del centre?
La visió de centre no hauria de ser un element permanent i immutable. El fet d’haver portat a terme un procés participatiu acotat en el temps per crear la visió del centre aportarà un hortizó i permetrà al centre començar a caminar, però això no vol dir que, amb el temps, aquesta hagi de romandre exactament igual. De fet, és probable, i fins i tot recomanable, que la visió de centre es vagi ajustant a mesura que el centre avança en el seu procés de canvi.
- Fins a quin punt s’ha de tenir en compte tot allò que diuen les famílies a l’hora de generar la visió de centre?
Una de les funcions principals de la visió és alinear i implicar tota la comunitat educativa del centre en una direcció clara i compartida. Que les famílies (i també els infants!) participin en el procés de creació de la visió del centre facilitarà que, posteriorment, se sentin més implicades i motivades a l’hora d’avançar-hi com a centre educatiu. El fet d'obrir un procés participatiu garanteix que tothom pot expressar la seva opinió, de manera que la visió finalment construïda reflecteixi els grans consensos de la comunitat educativa. És rellevant, doncs, deixar clara quina expectativa poden tenir les famílies sobre el procés de redefinició del centre, transmetent que la potència del procés rau en escoltar la veu de tota la comunitat educativa per a què la creació de la visió sigui col·lectiva.
Us animem a continuar somiant, reflexionant, creant i compartint la vostra experiència a l’hora de crear la visió de centre! Sabeu que podeu comptar amb el Kit per a la creació de la visió de centre com a guia del procés.
Aprofitem per desitjar-vos a totes i tots un molt bon estiu!
Comentaris
Escriu Juan Freire una definició de cultura de les organitzacions -cultura de centre- que posa en relació el propòsit, el context de realitat i els valors d'aquesta organització, és a dir, el propòsit que hem pensat junts, el context que tenim i que hem "llegit" junts i tot allò a què donem valor junts:
La cultura de una organización debe ser el sistema operativo que asegure la coherencia entre el propósito y la realidad cotidiana y operativa y, por tanto, la cultura debe estar asentada en una serie de valores, reglas y prácticas. (Liderazgo y gestión del talento en las organizaciones, Gairin y Mercader, 2018)
Al fil del què escrius, Carles, m'ha semblat una aportació que clarifica el caràcter dinàmic de la visió, en tant que haurà d'estar assentada en els valors que compartim com a membres d'una organització, membres que poden canviar, amb un propòsit que també se sustenta en l'actualització constant, i en un context que també és susceptible de canvis.
Per a la construcció de la visió cal pensament complex, un tipus de pensament que no és ni lineal, ni estàtic, sinó polièdric i dinàmic. Tot pensament complex és un procés autodirigit, autodisciplinat, autoregulat i autocorregit; implica comunicació efectiva, habilitats de solució de problemes i compromís per superar els propis punts de vista (Paul & Elder, 2003).
Justament, dinàmic: moure'ns i moure els nostres punts de vista; pensar junts i pensar cada vegada millor.
En definitiva, la nostra qualitat de vida, la qualitat del què fem, construïm i produïm, depèn, precisament, de la qualitat del nostre pensament. (Paul & Elder, 2003).
Gràcies per tot el suport i molt bon estiu, equip EscolaNova21!