Amb una aproximació instrumental a la transformació educativa podem canviar comportaments, procediments, rutines i hàbits escolars. Però aquests han de tenir sentit i ser significatius pels que els practiquen. Modificar les conductes no és transformador.
Igualment, cal capacitar les persones perquè s’apropiïn de noves habilitats, estratègies i coneixements que els permetin desenvolupar-se i aportar en aquestes noves “regles de joc”. Cal un creixement professional i personal per a una transformació real.
Les creences són estructures cognitives que connecten les nostres experiències amb els nostres valors. Sovint implícites o inconscients, determinen el significat de les nostres experiències i conformen opinions i judicis. Són realment difícils de canviar.
Cal tenir present que les creences i els valors educatius de cadascú configuren la seva identitat. Per això són el substrat necessari que també cal transformar, a través d’experiències rellevants, converses significatives i processos de llarga durada.
La transformació educativa és com una Matrioska, aquella nina russa de fusta que conte altres nines en el seu interior. Hem d'anar "obrint capses" si volem una transformació real i duradora de la nostra escola.
Comentaris
Vull compartir aquesta fragment del treball de Tom Beresford a Human Scale at Scale:
“Els líders reconeixen que el procés de canviar les pràctiques està
indissolublement vinculat als processos de canvi de la pròpia identitat en
l’organització o xarxa professional en la que hom existeix. Això significa que els
professionals han d’entendre i aplicar nous coneixements en els seus contextos
propis com a part d’una comunitat de professionals, sovint adaptant la pràctica
en el procés ”.
Human Scale At Scale, Tom Beresford (Innovation Unit, 2017, p. 67)
L'aprenentatge profund és el que et transforma, no tornes a ser el mateix que eres, ets un altre, no hi ha punt de retorn. I és l'aprenentatge que volem pels nostres alumnes i també per a nosaltres, el procés d'apropiació del propòsit, d'accés al nou coneixement i d'autodirecció en l'acció.
I això és exactament el que busquem conèixer amb les 4 preguntes per l'aprenent de l'Espiral d'indagació:
https://drive.google.com/file/d/1G_K53EhA1A91RJtOat6ajt0LWaLPY7Gk/view
"Què estàs aprenent i per què és important?" (apropiació del propòsit, les xarxes afectives del cervell)
"Com et va?" (apropiació del coneixement, dels criteris d'èxit que ens permetran fer judicis, les xarxes cognitives del cervell)
"Quin és el proper pas?" (autodirecció en l'acció, saber quin és el proper pas i prendre la decisió de fer-lo, l'acció, la conducta, les xarxes executives del cervell)
I la pregunta que falta és en realitat la primera, "Digues dos adults del centre que creuen que tindràs èxit", la pregunta que fa referència al sentiment de pertinença, a la percepció de les expectatives sobre un mateix. "Algú que creu en mi" és la primera porta a l'aprenentatge.
L'ADN de l'aprenentatge profund. Les ulleres per observar-lo i promoure'l en els nostres alumnes ens hauran de transformar també a nosaltres, al centre, al sistema, com nines russes. Molt bona metàfora!